Resultats de la cerca

La temporada 1960-61 ingressà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Jugava de lateral i milità al Comtal 1962-68, l’Sporting de Gijón 1968-69 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1969-72 En retirar-se passà a exercir de massatgista al Futbol Club Barcelona i la temporada 1973-74 s’incorporà al primer equip, agafant el relleu del seu pare També fou massatgista de la selecció estatal 1974-90 i arribà a ser present en quatre Copes del Món L’estiu del 2006 es jubilà i al setembre d’aquell any rebé un calorós homenatge al Camp Nou

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…

Es doctorà en farmàcia Fou nomenat governador civil de Balears abril del 1931, càrrec que deixà quan, per renúncia de Manuel Azaña a l’acta de Balears, li correspongué una acta a l’assemblea constituent, el 6 d’octubre següent Candidat pel Front Popular per Menorca a les eleccions del 1936 i governador civil de Madrid del febrer al 20 de juliol de 1936, passà a exercir càrrecs dins el govern republicà Exiliat a Mèxic, hi dirigí una editorial i fou professor de l’Escuela de Altos Estudios Mexicanos Tornà d’Amèrica dos mesos abans de morir

Es formà al Reial Club de Polo de Barcelona, club on debutà amb el primer equip l’any 1966 i jugà durant tota la seva carrera esportiva Aconseguí set Campionats de Catalunya 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, sis Copes d’Espanya 1970, 1974, 1976, 1979, 1980, 1981, cinc Lligues 1970, 1977, 1978, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa 1979 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 L’any 1977 deixà de ser el porter titular i començà a exercir d’entrenador del primer equip El 1981 es retirà i deixà el càrrec d’entrenador

Membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, s’inicià en l’escalada esportiva a mitjans de la dècada de 1990 En l’especialitat d’escalada en bloc es proclamà campiona d’Espanya 2001, 2005, 2006, 2009, 2010 i fou subcampiona d’Espanya 2004, 2008 En la modalitat d’escalada de dificultat guanyà el campionat d’Espanya 2010 i la Copa d’Espanya 2006, 2011, fou subcampiona d’Espanya 2009 i segona en la Copa d’Espanya 2001, 2002 També participà en el Campionat del Món d’Escalada en Bloc 2012 El 2012 es retirà de la competició per exercir d’entrenadora d’escalada esportiva

Quan rep la delegació directament de la Santa Seu és anomenat visitador apostòlic

Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús El 1559 fou el primer rector del collegi de Sàsser Sardenya, fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat Regí el collegi de Saragossa i en fou el primer rector El 1575 passà al Perú, on fou rector del collegi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú 1581-85 i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582 Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels collegis de Quito 1586 i de Santiago de Xile 1593

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914,…