Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús S’ordenà de sacerdot 1912 i fou nomenat professor de psicologia 1912 Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica Expulsat de l’Estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana Torí El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana Entre les…

El 1941 fundà el Movimiento Nacional Revolucionario Guanyà les eleccions presidencials 1951, però l’oposició dretana el féu recórrer a un alçament popular 1952 Reelegit 1960 i 1964, fou deposat pels militars i expulsat del país 1964 Tornà a Bolívia el 1971 i en principi donà suport al cop del general Banzer Més tard, però, s’oposà a la dictadura i fou foragitat del país novament el 1974 Aspirant frustrat a la presidència el 1979 i el 1980, amb una orientació de centredreta, i figura de l’oposició durant el govern de Siles Suazo 1982-85, aquest darrer any ocupà la presidència, que…

Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la…

Estudià filosofia i teologia a la Universitat d’Innsbruck, ingressà a la Companyia de Jesús i en fou expulsat en publicar L’antievangeli 1971 Des dels anys vuitanta traduí, sobretot del grec clàssic i de l’alemany, nombrosos clàssics de la filosofia i obres de literatura infantil i juvenil Cal esmentar El banquet Fedre de Plató, i Psicologia i Retòrica Poètica d’Aristòtil, Fonamentació de la metafísica dels costums de Kant, Fenomenologia de l’esperit de Hegel i La interpretació dels somnis de Freud És autor també dels assaigs El fonament irreligiós de l'església 1969, El sentit…

Fou deixeble de Raban Maur i preceptor de Carles el Calb Monjo i abat de Reichenau, fou expulsat del càrrec per Lluís el Germànic, però l’any 842 s’hi reintegrà Se li atribuí la Glossa ordinaria de la Bíblia, que tingué una gran influència durant l’edat mitjana, malgrat que la crítica moderna ha demostrat que es tracta d’una compilació, amb molt poques coses originals de Walafrid En canvi, hom valora els seus comentaris bíblics, escrits en alt alemany, i altres obres importants per a la litúrgia Liber de exordiis et incrementis quorumdam in observationibus ecclesiasticis rerum…

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les…

Fou paer de Balaguer Durant la guerra de Successió serví la causa de l’arxiduc Carles Després de participar en la defensa de Barcelona 1705 i 1706, fou destinat al front de Lleida Més tard, fou nomenat veguer de Girona i de Besalú Un cop retirades les tropes imperials de Catalunya, i decidida la resistència catalana 1713, reingressà a l’exèrcit Formà part de l’expedició sortida de Barcelona per tal de fomentar els aixecaments al país, ja ocupat, i es distingí en la victòria de Caldes d’Estrac agost del 1713 Reintegrat a Barcelona, participà en la seva defensa fins a la caiguda de la ciutat D’…

Realitzà diverses missions diplomàtiques al servei de Ferran II, el qual el nomenà ambaixador a Roma El 1507 aconseguí que Juli II el fes bisbe de Zamora El consell de Castella s’hi oposà, però Acuña s’apoderà de la ciutat i poc després obtingué el reconeixement dels reis Participà a la guerra de les Comunidades al capdavant d’un exèrcit d’eclesiàstics i de ciutadans de Zamora, d’on fou aviat expulsat pel comte d’Alba de Liste, i es traslladà aleshores a Tordesillas El 1521 conquistà Toledo, on el poble el proclamà arquebisbe en capitular la ciutat, intentà de passar a França,…

Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els anarcosindicalistes moderats de la CNT Fou redactor de Solidaridad Obrera en 1930-31, signà el Manifest dels Trenta per l’agost del 1931 i fou un dels fundadors de l’Ateneu Sindicalista Llibertari de Barcelona juny del 1932, que presidí Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària Posteriorment, resident a Sabadell i membre del Partit Sindicalista creat per Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura Pel setembre del 1937 fou elegit…

Tipògraf, redactor i administrador d' El Socialista 1886-1903, fou membre del comitè nacional del PSOE 1894-99 i secretari 1899-1903, i en fou expulsat en acceptar un treball al ministeri de foment Treballà, com a redactor, per a diverses editorials sobretot Maucci i Espasa, de Barcelona, i Sempere, de València Inicià llavors una tasca important com a historiador del moviment obrer — Jaime Vera y el socialismo 1918, El partido socialista obrero 1918, Historia de la Sección Española de la Internacional 1868-74 1930, Pablo Iglesias Posse, educador de muchedumbres 1931—, així com…