Resultats de la cerca

Estudià magisteri a València Participà amb una ponència sobre bilingüisme al Congrés de Primer Ensenyament de Barcelona del 1909 Després d’exercir a Cartagena, guanyà una plaça a Barcelona el 1920, on professà fins el 1939, quan passà a la situació de jubilació forçosa Regentà l’escola annexa a la Normal masculina i dirigí els grups escolars Baixeras i Pere Vila de l’ajuntament de Barcelona Més que no pas un teòric fou un divulgador dels corrents moderns de la pedagogia Publicà molts treballs, entre els quals Las escuelas rurales 1911, El trabajo manual en la escuela 1914, Metodología del…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Es llicencià en dret i en lletres i s’afilià a Falange Española Collaborà a Cruz y Raya , El Día Gráfico , La Vanguardia , etc Féu de director de teatre i publicà poemes postsimbolistes Verde voz 1934, Sonetos y romance 1941, Elegía incompleta 1952, Condenado a muerte 1967 La seva obra comprèn també assaigs Francisco de Quevedo 1940, 60 notas sobre literatura 1950, etc , i teatre Las maletas del Más Allá 1952 i Historias del abuelo 1955, entre altres, a més de l' Antología poética de la lengua catalana 1965 i records de la guerra civil Preventorio D 1941 Fou promotor de les editorials Lauro i…

Traduí el Cours de chimie de NLémery a fi d’introduir els corrents científics europeus a la península Ibèrica La seva obra Palestra farmacéutica chímica-galénica 1706 fou un intent de renovació de la farmàcia hispànica

Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona 1946, fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya 1948, membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona 1951 i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales —AVEPA— 1961 Destacà en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca desenvolupada al Mercat Central del Peix de Barcelona 1951-78 Fou cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-73 El 1978 fou nomenat director adjunt de la…

Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona  des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també en diverses…

Fundà, juntament amb els seus germans Joan i Jacint, la fàbrica Batlló Germans, dedicada a la filatura i al teixit, que, amb els seus 2200 treballadors, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època El 1876 la raó social canvià el nom per Batlló i Batlló, i funcionà fins el 1895 l’edifici, venut el 1906, acollí més tard la Universitat Industrial de Barcelona