Resultats de la cerca

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…

És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola

Ramaderia bovina Port pesquer Indústria metallúrgica Municipi turístic Fou fundat al 1358 amb el nom de Villagrana de Zumaya Hi destaca la casa del pintor Ignacio Zuloaga, l’església de Sant Pere, d’estil gòtic i les ermites de la Verge d’Arritokieta i de Sant Telm Altres edificis d’interés són el palau renaixentista d’Olázabal i la casa d’Aguirre

No és funcional, com el frontó, car no correspon als vessants de la teulada

És situada a la riba esquerra de l'Odiel, vora l'estuari que forma aquest riu juntament amb el Tinto L'explotació intensiva de les mines de coure i de pirita de Riotinto i Tharsis i altres centres miners, ultra provocar una obligada adequació del port, n'ha originat el creixement urbà i el desenvolupament industrial En el decurs del segle la població es quintuplicà, i només entre el 1960 i el 1970 augmentà el 35% 74823 h el 1960 Les seves funcions van estretament unides a les funcions portuàries com a port comercial i port pesquer El volum del moviment portuari situa Huelva com a primer port…

És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial

És situat a la dreta del barranc de Saraís , poc abans de la seva confluència amb la Noguera de Tor La seva antiga església parroquial és dedicada a sant Llorenç

El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…