Resultats de la cerca

Professor d’arquitectura del paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès des del 1982 i del Màster d’Arquitectura del Paisatge de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona des del 1987, amb Joan Roig i Duran Barcelona 1954 fundà el 1981 un estudi que projectà el cementiri de Roques Blanques, al Papiol 1987, i, a Barcelona, els parcs de la Pegaso 1987 i del Nus de la Trinitat 1992, el pont sobre el Besòs 1989, la seu central del RACC 1996 i la biblioteca Sallent 1992 És autor també dels parcs Catalunya de Sabadell 1985, Central de Sant Cugat 1987-92, del passeig…

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…

Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD…

De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

Es formà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona El 1980 en collaboració amb Ramon Sanabria i Boix Lleida, 1950 fundà Artigues & Sanabria Arquitectes Les seves primeres obres mostren un historicisme contingut, com és el cas de l’Auditori Enric Granados a Lleida 1983-84, l’edifici per a la nova seu de la Diputació d’Osca 1985-87 —amb un vestíbul que conté frescs del pintor Antonio Saura— o la caserna de la Guàrdia Urbana a la Rambla de Barcelona 1984-88 Construïren també diverses obres a Sant Cugat del Vallès, com els edificis d’oficines Torreblanca 1988-91 i Nova Unió 1990…

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Estudià a Llotja 1954-60 i a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1958-65 Treballà a l’estudi de FCorrea i AMilà 1961-64 i fou fundador de l’Studio PER 1964, amb PBonet, CCirici i Lluís Clotet i Ballús Collaborà habitualment amb aquest fins el 1984 L’any 1987 s’associà amb CDíaz Alguns projectes en què ha pres part són l’ampliació de la facultat de medicina de Barcelona 1980, primer premi, el remodelatge del Palau de la Música Catalana 1982, la nova seu del Banc d’Espanya a Girona 1981-83 o les Caves Chandon a Sant Cugat Sesgarrigues 1987-90, i diversos projectes urbanístics…