Resultats de la cerca
Es mostren 3029 resultats
baronia d’Almiserà
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Almiserà, a la Safor, creada el 1482, en ésser adquirit aquest lloc pel cavaller de Gandia Joan Ros, que la comprà al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
Reconeguda com a baronia, passà successivament a les famílies dels Ruiz de Alarcón, Cucaló de Montull i Manglano
limícola
Ornitologia
Dit dels petits camallargs de ribera que s’alimenten bàsicament de la fauna limícola, corren i volen molt bé i no es paren als arbres.
La majoria tenen el bec llarg i prim Pertanyen, principalment, a les famílies dels caràdrids i dels hematopòdids
suculent | suculenta
Botànica
Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.
Les plantes d’algunes famílies, com la de les cactàcies i la de les crassulàcies, són típicament suculentes
celastrals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales de flors actinomorfes i heteroclamídies amb estams alternipètals i, sovint, amb disc més o menys desenvolupat.
Les famílies més importants són la de les celastràcies, la de les aquifoliàcies i la de les salvadoràcies
columníferes
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes de flors actinomorfes o rarament zigomorfes, pentàmeres, amb dos verticils d’estams, dels quals l’extern és poc o molt atrofiat, mentre que l’intern és molt ramificat i sovint té els filaments soldats.
Componen aquest ordre les famílies de les bombacàcies, de les esterculiàcies, de les malvàcies i de les tiliàcies
gnetòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per plantes llenyoses de fulles simples oposades i de flors unisexuals amb periant rudimentari.
Aparegueren al Terciari i actualment comprenen les famílies de les efedràcies, de les gnetàcies i de les welwitschiàcies
Alfulell
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Benifairó de la Valldigna (Safor), al peu de l’antic castell d’Alcalà d’Alfàndec.
Era lloc de moriscs, que el 1609, poc abans de llur expulsió, era habitat per 22 famílies Tenia església
pol·lini
Botànica
Massa compacta i cerosa de pol·len, constituïda per tot el contingut d’una teca.
La formació de pollinis és típica d’algunes famílies, com la de les orquidàcies o la de les asclepiadàcies
pinals
Botànica
Ordre de coníferes constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.
Comprèn les famílies de les araucariàcies, de les cupressàcies, de les pinàcies, de les podocarpàcies i de les taxodiàcies
terebintals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes normalment llenyoses, típicament secretores de resines o essències, amb fulles simples o compostes, estipulades i habitualment alternes, amb flors en general hermafrodites, pentàmeres, heteroclamídies i diplostèmones, i amb fruits varis.
Comprèn les següents famílies principals aceràcies, anacardiàcies, burseràcies, cneoràcies, coriariàcies, hipocastanàcies, meliàcies, meliantàcies, poligalàcies, rutàcies, sapindàcies, simarubàcies i voquisiàcies