Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
comèdia
Dit d’un cas, d’una sèrie de fets, etc, que fa riure, en què tot és simulació.
de fet
Dret
Expressió que indica que en una causa hom s’atén als fets esdevinguts i no al dret aplicable.
imaginació
Psicologia
Facultat de combinar les imatges que imiten fets de natura però sense representar res de real o existent.
tocadiscos
Música
Aparell per a la reproducció del so enregistrat en els discos fonogràfics, fets habitualment amb clorur de polivinil.
És format per un giradiscos, un braç fonocaptor i una càpsula fonocaptora La càpsula transforma els senyals mecànics o moviments de la punta lectora en senyals elèctrics El braç sosté en un dels extrems la càpsula fonocaptora i permet que la punta de lectura d’aquesta es desplaci per sobre del disc El tocadiscos pot girar a diferents velocitats segons el disc Si aquest és de 30 cm de diàmetre, la velocitat és de 33 1/3 revolucions per minut, mentre que si és de 17 cm gira a 45 revolucions per minut Les característiques pròpies del tocadiscos modern són la uniformitat de la velocitat de…
senyal
Transports
Bandera, llum, objecte de forma convencional, etc, emprat a terra, a mar o a bord d’una embarcació, per tal de facilitar la navegació o establir comunicació entre les embarcacions o entre les embarcacions i terra.
Els senyals fets a bord d’una embarcació, els existents a la mar i els fets o existents a terra i destinats a les embarcacions solen ésser considerats en dos grans grups els senyals visuals i acústics i els senyals radiotelefònics i radiotelegràfics Són senyals els fars, les balises, els semàfors amb llurs boles, cons, etc, de diferents colors, les banderes, les sirenes, les llampades ja sia per reflexió de la llum del sol, mitjançant heliògrafs, ja sia per emissió de llum, mitjançant làmpades, etc Els senyals nàutics són sotmesos a un Codi internacional de senyals…
prova
Dret civil
Dret processal
Conjunt d’indicis, signes, documents, interrogatoris, etc, que demostren satisfactòriament la veracitat d’una afirmació o d’un fet jurídic no prou clar en si mateix, i que davant el jutge té conseqüències jurídiques.
Pot ésser simplement conjectural , quan és deduïda dels indicis relacionats amb un fet, generalment criminal documental , constituïda per escriptures, públiques o privades, on consten els fets d’una manera autèntica literal , constituïda per escrits, sense necessitat que siguin autentificats pel funcionari a qui correspongui pericial , quan es tracta del dictamen d’un professional o d’un entès sobre una matèria, art o fet, que pot ajudar la resolució del litigi per part del jutge semiplena , la que provenint d’un sol testimoni és atesa, per bé que imperfecta testifical , quan és…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica…
neurosi d’abandó
Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura (reals o imaginaris) d’un vincle afectiu.
L’acumulació de fets o un de més significatiu pot desencadenar la neurosi d'angoixa
bord
Construcció i obres públiques
Cadascun dels ferros que sostenen la volada d’un balcó.
Actualment solen ésser substituïts per prolongacions de les bigues, o per balcons fets de formigó armat
caputxina
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels topalls que en les minerves serveix per a guiar el paper.
Originàriament eren fets amb una tira de paper doblegat en una forma semblant a una caputxa