Resultats de la cerca

Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten Arriben a una Barcelona…

Estudià a la Universitat de Toronto, on es graduà en literatura el 1961 Després d’ampliar estudis a Harvard, des del 1965 fins al final dels anys vuitanta ensenyà en diverses universitats canadenques, dels Estats Units i d’Austràlia Presidí el Sindicat d’Escriptors del Canadà 1981-82 i el PEN Club del Canadà en llengua anglesa 1984-86 Començà publicant poesia Double Persephone , 1961 The Circle Game , 1964, premi del Governador General The Animals in That Country , 1968 i el 1969 publicà la primera novella, The Edible Woman , inici d’una obra que l’ha portat a ser considerada una de les…

Iniciat en el teatre, fou director del Royal Court Theatre Upstairs 1982-85 i vicedirector del Royal Court Theatre 1985-87 Els anys vuitanta s’inicià en sèries de ficció per a televisió, i el 1995 rodà el seu primer film, la comèdia negra Shallow Grave , i el 1996 Trainspotting , pellícules que obtingueren un gran èxit Mes tard dirigí A Life Less Ordinary 1997 The Beach 2000, Alien Love Triangle 2002 i 28 Days Later 2002, que no assoliren el mateix ressò Amb Slumdog Millionaire 2008, pellícula inspirada en el món de Bollywood que aconseguí vuit Oscar 2009 –entre d’altres, el de…

Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva producció…

Autodidacte, des del 1916 formà part de la comissió de treballs preparatoris per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i el 1926 en fou nomenat cap de la secció d’aigües i illuminació Projectà els brolladors del palau de Pedralbes i la primitiva font lluminosa de Montjuïc, així com la illuminació i les fonts monumentals de formes i colors canviants que presidien el recinte de l’exposició Collaborà també en el projecte del transbordador aeri del port de Barcelona inaugurat el 1931 Dissenyà posteriorment diverses fonts i brolladors de dimensions més reduïdes, com els de Lisboa 1940…

Era filla de l’emperador Ferran III i neboda de Felip IV de Castella, amb el qual es casà 1649 Aquesta consanguinitat féu que dels seus tres fills mascles només visqués el degenerat Carles , la regència del qual assumí en restar vídua Confià, de fet, el poder als seus favorits el jesuïta Nithard que fou expulsat a causa de l’oposició de Joan Josep d’Àustria, amb el suport dels catalans i Fernando de Valenzuela 1673-77, finalment expulsat de la cort La reina s’oposà a la declaració de majoritat de Carles II, que aquest, infantilment, desitjava, però hagué de cedir a una ficció que…

Graduat en arquitectura a la universitat de Khon Kaen 1994 i posteriorment en realització cinematogràfica a l’Arts Institute of Chicago 1997, els anys noranta començà a rodar films a cavall entre la ficció i el documental, sovint amb actors no professionals El seu primer llargmetratge Dokfa nai meuman ‘La flor celestial a la mà del diable’, 2000 participava plenament d’aquestes característiques, que posteriorment continuà a Sud sanaeha ‘Sortosament teu’, 2002, pel qual fou premiat a Canes, Sud pralad ‘Mal tropical’ 2004, pel qual rebé el premi del jurat a Canes Sang sattawat ‘…

Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000,…

Viu i treballa a Nova York i a Viena La seva obra es desenvolupa en l’àmbit cinematogràfic, i també en el del vídeo, a més de realitzar guions Amb motiu de l’exposició “Ombres i senyals” que li dedicà la Fundació Tàpies de Barcelona, reflexionà sobre la ciutat de Barcelona a partir de la proposta de regeneració urbana impulsada arran dels Jocs Olímpics del 1992, sobre les expectatives creades i els somnis que genera El seu treball qüestiona l’escriptura de la història i ella mateixa s’introdueix en l’obra, com a personatge de ficció recognoscible El viatge és un element clau a la…

Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció Com a poeta és autor de Remor de fang 1981 i L’arquer 1986,  Dona d’aigua 1986, on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un parallelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través premi Ciutat de Martorell 1993 i D’amor i de batalla 1999 Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà  Francesc Pujols 1984, Història dels Renau 1987 i Viatge als orígens d’una família catalana Els Renau 715-1991 1992 Collaborà en el volum Història de…