Resultats de la cerca
Es mostren 1247 resultats
concòrdia de Torrellas
Història
Pacte signat entre les corones catalanoaragonesa i de Castella (agost del 1304), en aquesta població aragonesa.
S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx amb el port de Santa Pola, Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel La concòrdia configurà definitivament el País Valencià llevat d’algunes rectificacions posteriors i suposà l’anullació del tractat d’Almirra del 1244 La imprecisió del text de la concòrdia obligà a…
Miquel de Salbà i de Vallgornera
Història
Diplomàtic.
Regent de la tresoreria de la generalitat Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya i regent de la tresoreria reial Miquel de Salbà i de Vallgornera , que havia estat un íntim collaborador del lloctinent general de Catalunya Joan Josep d’Àustria 1653-56 El 1659 fou comissionat amb el jurista Josep Romeu i Ferrer per fixar els límits fronterers establerts pel tractat dels Pirineus i el 1660 es reuní a Llívia amb Giacinto Serroni, bisbe d’Aurenja i delegat francès, i aconseguí de conservar per al Principat l’enclavament de Llívia Posteriorment fou nomenat lloctinent general de…
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
llenguadocià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà que, juntament amb el provençal, forma el grup lingüístic més conservador i menys allunyat de la llengua clàssica de l’edat mitjana.
Partint d’ell, com a forma equidistant de les diverses parles occitanes, Loïs Alibèrt intentà de fixar l’occità modern Comprèn diversos subdialectes el meridional central, tolosà, foixenc, donasanenc, narbonès, el septentrional roergat, gavaldanès, orlhaguès, l' occidental agenès, carcinol, albigès i l' oriental besierenc, montpellerí, cevenol Els trets més característics de la seva fesomia lingüística són manteniment dels grups llatins ca i ga cantar, gaug, gal , dels diftongs i triftongs paire, buou , de la l intervocàlica, tant si procedeix de l o ll llatines pala, salar,…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…
tabular
Fixar l’espaiat automàtic del tabulador d’una màquina d’escriure, d’un teletip, etc.
aprosèxia
Incapacitat de fixar l’atenció amb impossibilitat d’una concentració prolongada en el mateix quefer.
Pot ésser trobada en les psicoastènies i, en general, en tots els estats de fatiga psíquica
lliura ponderal monetària
Numismàtica i sigil·lografia
Unitat de pes utilitzada com a referència per a fixar la talla de les monedes.
Les disposicions dels sobirans indicaven el nombre de peces que havien de donar el pes de la lliura A la Catalunya comtal, bé que fou adoptada la divisió carolíngia de la lliura en 20 sous i 240 diners, el pes de referència no fou la lliura carolíngia reformada, d’uns 408 grams, sinó la romana afeblida, de 327 grams Aquest fou el pes de referència per a les emissions comtals dels segles X i XI Al segle XII la lliura fou substituïda pel marc com a unitat de referència en la talla de les monedes
El president Puigdemont anuncia la data del referèndum sobre la independència de Catalunya
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident, Oriol Junqueras, de membres del Govern i de diputats de JxSí i de la CUP, fa públics oficialment la data i la pregunta del referèndum sobre la independència de Catalunya La data elegida és l’1 d’octubre i la pregunta és "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República" Tot i l’anunci, Puigdemont no signa cap document de convocatòria per evitar impugnacions al Tribunal Constitucional El 25 de maig, el president del Govern espanyol va rebutjar per carta l’última oferta del president de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina