Resultats de la cerca
Es mostren 892 resultats
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona
Folklore
Entitat fundada a Barcelona el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, dedicada principalment al conreu i a la difusió de la sardana.
Compta amb diverses seccions, entre les quals sobresurten un grup de muntanya, un esbart Esbart Barcelona i una comissió per al foment de la música per a cobla Amics dels Concerts El 1952 creà un quadre escènic català i el 1956 inicià cursets de català Del 1958 ençà, ha convocat en diverses ocasions el Concurs Musical Joaquim Serra Ha dut a terme una apreciable tasca a favor de la música i del folklore catalans, i, en general, de la cultura del país L’any 1988 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi
Sten’ka Razin
Literatura
Nom amb què és conegut Stepan Timofejevič Razin, cosac del Don.
Fill de cosacs rics, fou un guerrer al servei del tsar Home amb qualitats d’organitzador i d’estrateg, dirigí la rebellió dels cosacs i camperols 1660-70 L’aixecament s’estengué per grans extensions de Rússia i cresqueren el seu prestigi i el seu poder Fou temut pels governants i estimat pel poble i pels rebels Ofegada la rebellió, fou delatat per alguns cosacs rics Portat a Moscou, morí esquarterat Figura popular, passà a formar part del folklore rus com a símbol de la llibertat i de la lluita del poble contra l’opressió
Josep Lladó i Pascual

Josep Lladó i Pascual
© La Comarcal Edicions
Literatura catalana
Poeta.
De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l’ Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic
música islandesa
Música
Art musical conreat a Islàndia.
El folklore islandès conserva trets de la colonització vikinga Hom coneix encara una forma de cant èpic popular, el tvisöngur , a dues veus que progressen per quintes paralleles al segle XVI es difongué la dansa nacional, vikivaki , i la música coral protestant Thórdur Thórláksson deixà el primer tractat islandès de teoria musical final del segle XVII Al segle XIX aparegueren compositors com S Sveinbjörnsson 1847-1927 i Sigfús Einarsson 1877-1939 La vida musical se centra a Reykjavík, on hi ha l’Orquestra Simfònica de la ciutat i el Teatre Nacional Islandès Modernament s’ha…
Raúl Puig
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967
Pere Coll Bruach
Esports de tir
Tirador amb arc i dirigent.
Participà en el primer torneig de tir amb arc organitzat per l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore AEEF l’any 1949 Se’n feu soci i a partir del 1950 formà part de l’equip d’arquers de l’AEEF, del Centre de Funcionaris de la Diputació Provincial i del Club d’Arquers de Catalunya Fou campió 1954 i segon 1951 al Campionat de Catalunya També participà en el Campionat d’Espanya 1957-69 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir amb Arc des del 1960 i vicepresident 1967-72 També practicà el muntanyisme amb el Centre Excursionista de Catalunya
Alfred Lloré de Miguel

Alfred Lloré de Miguel
Museu Colet
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana
Jordi Solé Müllner
Esports de tir
Arquer.
Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, començà a practicar el tir amb arc al final de la dècada de 1940 Guanyà tres Campionats d’Espanya de tir amb arc a l’aire lliure 1962, 1964, 1966 i quatre de Catalunya 1951, 1962, 1963, 1967 També fou campió d’Espanya amb la selecció catalana en diverses ocasions Entre els títols que aconseguí entre els anys cinquanta i seixanta destaquen el Torneig de Barcelona, el Gran Premi de la Mercè, el Premi de la Misteriosa Luz o el Trofeu Enric Tarragó Fou internacional amb la selecció estatal
Pare Noel
Folklore
Personatge llegendari relacionat amb sant Nicolau, al qual hom atribueix el repartiment de joguines als infants per Nadal.
Procedent del Sinterklaas ‘Sant Nicolau’ holandès, passà al s XVII a les colònies nord-americanes formades per holandesos, i amb el temps la forma anglicitzada del nom esdevingué ‘Santa Claus’, pel qual és també conegut Ja amb la indumentària i l’aspecte característics actuals on predominen elements del folklore escandinau i lapó passà a Europa Als Països Catalans es popularitzà a la segona meitat del s XX, i el nom prové d’una adaptació de la forma francesa És una figura que s’afegeix a la tradició autòctona dels Reis Mags , i de vegades la desplaça
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina