Resultats de la cerca

Superintendent de finances 1653-59, presidí una de les administracions més corruptes del s XVII francès El 1661 fou acusat de corrupció i després d’un procés molt confús fou condemnat a cadena perpètua i li foren confiscats tots els béns 1664 Protegí nombrosos artistes i literats, com ara Corneille i La Fontaine

Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei

Fou introductor a Rússia del barroc francès com a arquitecte en cap de Pere el Gran projectà, juntament amb altres, els plans de Peterburg, i prop d’aquesta ciutat edificà el palau i els jardins de Peterhof, seguint el traçat de Versalles Escriví un Traité de la théorie et de la pratique du jardinage

Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic

Primer arquitecte del rei 1654, treballà al Louvre i a les Tulleries des de l’any 1655 Féu també el castell de Vaux-le-Vicomte 1655-61 i el Collège des Quatre-Nations 1661-62 A partir del 1661 treballà constantment a Versalles En el seu estil tractà d’unir el classicisme tradicional francès amb el barroc italià

Es distingí durant la guerra dels Cent Anys i serví a Dinamarca, on fou ministre de la guerra De retorn a França 1772, Turgot el nomenà secretari d’estat de la guerra 1775 Introduí reformes importants a l’exèrcit francès i modernitzà l’artilleria És autor de Mémoire sur les vices du système militaire français 1758

Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58

Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…

Obtingué el postgrau en economia a l’Institut d’Estudis Polítics de París, dependent de l’Escola Nacional d’Administració Pública Des del 1984 fins al 1987, any en què accedí a la direcció gerencial de l’FMI, fou governador del Banc de França També ocupà el càrrec de director del Tresor francès, des del 1983 fins al 1984, després d’haver estat vicedirector i assistent del director durant un llarg període en aquest departament En 1978-84 fou president del Club de París, i des del 1982 fins al 1984 exercí el càrrec de president del comitè monetari de l’antiga Comunitat Econòmica Europea Fou el…

El 1875 inventà un anemòmetre enregistrador accionat electrònicament, i el 1878, un telèfon de mercuri Dirigí el servei d’installacions elèctriques de l’exposició del 1881 a París, i fou director, amb Charles Richet, de la Revue Scientifique Fill del rellotger i físic  Louis Breguet París, 22 de desembre de 1804 – 27 d’octubre de 1883, era pare de l’enginyer i aviador francès Louis Charles Breguet