Resultats de la cerca
Es mostren 1013 resultats
Andreu Crespí i Salom
Educació
Història
Política
Pedagog, polític i científic.
Es llicencià en ciències a Barcelona presidí 1920-21 l’Associació Catalana d’Estudiants i collaborà en el periòdic humorístic “L’Estevet” En tornar a Palma 1923 fundà, amb un grup de llicenciats, el Collegi Cervantes, avançat des del punt de vista pedagògic Del 1934 al 1936 ocupà la càtedra de física i química de l’institut de Felanitx El 1931 ingressà al partit socialista i formà part del nucli d’intellectuals Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, etc que influïren en la Casa del Poble, introduint-hi el català com a llengua dels actes públics i fent costat al líder Llorenç Bisbal Fou regidor en…
Jaume Guillamet i Lloveras
Literatura catalana
Periodista i historiador.
Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés 1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés 1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981…
Història 2018
Història
La Universitat de Barcelona va organitzar el VI Congrés Internacional d’Història i Cinema, titulat “Imatges de les revolucions de 1968” © Universitat de Barcelona Aquest 2018 cal mencionar algunes obres publicades per historiadors de l’àmbit cultural català el treball Los celtas Imaginario, mitos y literatura en España , de Martín Almagro, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid nascut a Barcelona i fill del director de Museu Arqueològic de Barcelona durant l’època de postguerra , obra que analitza l’evolució de la mentalitat i la cultura dels celtes i la seva pervivència posterior…
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
Maria Oliveras i Collellmir

Maria Oliveras i Collellmir
Medicina
Metgessa anestesiòloga.
Llicenciada en medicina el 1938 per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou una de les poques metgesses de la seva generació Els darrers mesos de la Guerra Civil treballà a l’Hospital Militar de Vallcarca Instaurat el franquisme, les noves autoritats no li reconegueren els estudis posteriors al 1936, i no obtingué el títol fins el 1941 Després de treballar a l’Institut Neurològic Municipal, fou ajudant del neurocirurgià Adolfo Ley a l’Hospital Clínic 1944 com a especialista en anestèsia El 1947, en una estada a Oxford i Londres, amplià estudis en aquesta disciplina i del 1948 al 1963 fou…
La plaça de Joan Carles I de Barcelona torna a dir-se plaça del Cinc d’Oros
Entra en vigor el canvi de nom de la plaça de la cruïlla entre Diagonal i passeig de Gràcia acordat per l’Ajuntament de Barcelona, que rep oficialment la denominació popular dels seus inicis de plaça del Cinc d’Oros Aquesta plaça ha rebut diversos noms segons els avatars polítics el 1909 es va anomenar plaça de Pi i Margall, en honor del president de la Primera República Espanyola, però amb el franquisme va passar a dir-se 1939 plaça de la Victòria i s’hi va installar un obelisc com a símbol del triomf militar i una estàtua de Frederic Marès, retirats el 2011 El 1981 se li va…
Cambio 16
Setmanari
Setmanari madrileny de difusió general a l’Estat espanyol, fundat l’any 1972.
Destacà per ser una de les publicacions amb una intencionalitat democràtica més clara del final del franquisme Assolí la seva màxima difusió, als primers anys de la transició democràtica, amb un tiratge de prop del mig milió d’exemplars i, especialment aleshores, es distingí per l’agilitat i l’inconformisme de les informacions Arran del seu èxit, l’empresa editora diversificà els seus productes i fundà, entre altres, el Diario 16 i la revista Historia 16 , i s’introduí també en la radiodifusió Al final dels anys vuitanta, però, la circulació de la revista s’havia reduït molt prop…
Manuel Bonmatí i Romaguera
Periodisme
Periodista, banquer i polític.
Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán President de l’Associació de Premsa de Girona…
Francisco Casavella
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor en castellà Francisco García Hortelano.
Adoptà aquest nom per a diferenciar-se del també escriptor Juan García Hortelano , i es donà a conèixer amb la novella El triunfo 1990, premi Tigre i portada al cinema per Mireia Ros el 2006, a la qual seguiren Quédate 1993, Un enano español se suicida en Las Vegas 1997, adaptada el 2002 al cinema per Antonio Chavarrías amb el títol de Volverás i les seves obres més ambicioses la trilogia El día del Watusi , formada per Los juegos feroces 2002, Viento y joyas 2002 i El idioma imposible 2003, ambiciós retrat de Barcelona des de la fi del franquisme fins als Jocs Olímpics i la tragicomèdia…
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “Església,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina