Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
auxina
Bioquímica
Botànica
Substància química natural o sintètica, caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.
El 1931, Kögl i collaboradors seus isolaren de l’orina humana l' auxina α o àcid auxenetriòlic, i de l’oli de granes de moresc l' auxina β o àcid auxenòlic També de l’orina humana reeixiren a isolar l’heteroauxina o àcid indole-3-acètic IAA la qual ha resultat ésser la més difosa de les auxines naturals, i anomenada, justament per això, simplement auxina A les plantes, la seva biosíntesi parteix del triptòfan, i té lloc en els teixits meristemàtics de la tija sobretot a la gemma apical i de l’àpex de les fulles i de les arrels, des d’on passa a la resta de la planta Aquest transport és actiu…
tropeolàcies
Botànica
Família de gruïnals que comprèn prop de 100 espècies sud-americanes, la majoria andines.
Consta d’herbes, sovint enfiladisses, de flors zigomorfes, esperonades, hermafrodites, hipògines, solitàries i axillars, i de fruits esquizocàrpics trímers Algunes espècies són conreades en jardineria, com els canaris Tropaeolum peregrinus i la caputxina Tmajus
closca
Vista d’una nou on s’aprecia l’embolcall de la closca
Corel / Helen Cohen
pelló
Clofolla d’alguns fruits secs.
flor
Polsim que recobreix certs fruits.
mosca de la fruita
Mosca de la fruita
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 6 mm de llargada, de cap groc i amb el dors gris, els costats groguencs, el ventre lleonat, les potes grogues i les ales irisades i amb una banda fumada.
Les femelles injecten de 300 a 400 ous en els fruits de diversos arbres, mitjançant un llarg oviscapte Estesa per tota l’àrea mediterrània, constitueix una plaga molt perjudicial, que hom ataca amb èsters fosfòrics
llobí
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de 20 a 50 cm d’alt, de la família de les papilionàcies.
De fulles palmatisectes, piloses pel dessota, de flors blanques o parcialment blavoses i de fruits en llegum, amb llavors lenticulars, anomenades llobins La planta sencera serveix per a farratge i com a adob en verd
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània