Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
desenrotlladora
Tecnologia
Màquina emprada per a efectuar el desenrotllament de la fusta.
Actua com un torn, fent voltar el tronc mentre una fulla tallant de l’amplada de la màquina va avançant en direcció a l’eix, tallant la fusta de manera que a cada volta avança una distància igual al gruix de la xapa Per a facilitar l’operació, el tronc és estovat prèviament en un ambient de vapor
bosc

Bosc aciculifoli
© Fototeca.cat-Corel
Silvicultura
Geobotànica
Formació vegetal on predominen els arbres, els quals determinen l’existència d’un ambient especial (ambient forestal), definit en el microclima, en el sòl, etc.
En sentit biològic, no són boscs les poblacions d’arbres poc denses que no creen cap ambient particular i que no representen, doncs, comunitats especials moltes suredes i pinedes clares mediterrànies, sota les quals es fa una brolla anàloga a la de les clarianes, són més aviat brolles amb arbres que no pas autèntics boscs Tenen, en canvi, caràcter de bosc veritable la majoria dels alzinars i de les rouredes, les fagedes, les avetoses, etc Un bosc és una comunitat d’organismes interdependents que se solen disposar de manera més o menys estratificada un o més estrats arboris, un o més estrats…
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla
Tisó
Història
Nom de l’espasa famosa documentada entre els anys 1018 i 1026 en poder de Ramon Berenguer I, que a la fi del segle esdevingué propietat del Cid i que tornà a la casa comtal potser amb motiu de les noces de Maria, filla d’aquest, amb Berenguer el Gran.
Consta que la posseïren Jaume II, Pere el Cerimoniós, Martí I i Ferran I, el qual segurament la regalà al seu nebot Joan II de Castella, i per aquesta raó apareix a l’inventari dels béns d’Isabel I de Castella, i és possible que la seva fulla sigui una de les avui conservades a la Real Armería de Madrid
gemma
Botànica
Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
La gemma és axillar quan es dóna a l’axilla d’una fulla i origina una branca, terminal quan és constituïda per l’àpex vegetatiu i per les fulles joves que l’embolcallen, floral o florífera si origina una flor, i adventícia quan no és ni a l’axilla de les fulles ni a l’àpex La gemma que passa l’hivern sense desenvolupar-se és hivernant
anivelladora
Construcció i obres públiques
Màquina d’obres públiques utilitzada per a donar la forma definitiva a la superfície d’un terreny (talussos, cunetes) o deixar-lo a punt, després de compactar-lo, per a rebre el paviment (carreteres, autopistes).
Són vehicles autopropulsats sobre pneumàtics, d’una potència que oscilla entre els 70 i 200 kW, provists d’una fulla que mitjançant dispositius hidràulics pot ésser desplaçada a banda i banda del vehicle, pot pujar i baixar, i ésser orientada en qualsevol angle per tal d’arrencar la terra capes primes de fins a mig metre o escampar materials solts terra, sorra, grava, etc
Joan Borràs Xavier

Joan Borràs Xavier
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Espeleòleg.
Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008
Les tifàcies
Tifàcies 1 Boga de fulla gran Typha latifolia a aspecte general de la planta on s’aprecia que les flors es disposen molt juntes en inflorescències cilíndriques, molt característiques, travessades per l’eix i més o menys separades, la masculina sempre a la part superior ambdues inflorescències són protegides per una espata caduca x 0,3 b flor masculina, amb tres estams les peces del periant són indiferenciades i reduïdes a uns filaments x 10 c pistil unilocular, estretit a l’àpex i perllongat en un estigma acintat, envoltat per les peces del periant x 5 d el fruit és un aqueni amb un llarg…
megafil·le
Botànica
Fulla originada filogenèticament per un conjunt complex de telomes.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina