Resultats de la cerca
Es mostren 4561 resultats
mestre de la Pentecosta

Compartiment del pinacle del retaule dedicat a sant Vicenç
Museu episcopal de Vic
Pintura
Nom donat al pintor anònim català del final del segle XIV i començament del XV autor del retaule de la Pentecosta de la col·legiata de Cardona.
Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic
Tizoc
Història
Setè emperador asteca (1481-86).
Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis
James Hargreaves
Tecnologia
Inventor anglès.
Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort
Pere Nolasc Móra i Sever
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Estudià teologia a Alcalá i passà després a Barcelona Religiós mercedari, fou provincial de l’orde El 1777 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou nomenat revisor d’història juntament amb Jaume Caresmar 1779 Nomenat general de l’orde 1788, anà a residir a Madrid El 1794 fou designat bisbe de Solsona, però no hi residí gaire, car actuà sovint a Barcelona
enciam

Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
bolangera
Música
Dansa popular de compàs binari, ritme viu i caràcter alegre conreada, amb variants, arreu dels Països Catalans.
El seu text s’inspira en el personatge popular femení del mateix nom que representa una dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç Dividida en dues parts, la pri- mera -sempre en ball rodó- sembla tenir un origen antic, i molt probablement derivat de la boulangère francesa El mateix nom ha designat un ball rodó infantil que a Mallorca ha adoptat el nom de ’balanguera'
Nut
Mitologia
Deessa egípcia del cel.
Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Sant Ponç d’Alinyà
Ermita
Ermita del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a mig camí de Perles i Alinyà, prop del cim d’un tossal (1 178 m) que domina, per la dreta, el riu de Perles.
Segons Madoz, l’ermita és construïda al lloc on hi hagué un antic castell, homònim La capella, rectangular, ha estat allargada per ponent Hi ha un tapís, potser del segle XVI, on es representa un bisbe i dos màrtirs La tradició hi vol veure, sense gaire fonament, tres ermitans germans que havien viscut a Sant Ponç, a Santa Pelaia i a Santa Fe d’Organyà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina