Resultats de la cerca

Nebot i successor de Justinià I , la seva política inicial fou decidida i raonable, però aviat diverses invasions, com la dels longobards a Itàlia 568, i les guerres, sobretot amb els perses 572-574, el desbordaren i perdé molts dels territoris conquerits per Justinià Caigut en estat de follia, deixà el govern al seu fill adoptiu, el general Tiberi, amb el títol de Cèsar 574

Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances…

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

Situada a la dreta de l’Avairon, al límit del Massís Central, és un nucli industrial molt actiu confecció, blanqueries, conserves Fundada per Alfons de Poitiers 1252, fou molt castigada durant les guerres de la Reforma i per la pesta del 1628 Conserva diversos monuments medievals, entre els quals es destaquen l’església de Nòstra Dòna s XIV-XV i l’antiga cartoixa s XV, seu de l’actual hospici

Colonitzada pels grecs, es desenvolupà amb esplendor fins que, en produir-se les guerres entre els seus pobladors i els romans i, posteriorment, les campanyes contra Hanníbal i Pirros, li sobrevingué la decadència August l’associà a la regió de Brútium l’actual Calàbria, i juntes constituïren la tercera regió d’Itàlia Lucania et Brutii Des del 1932 al 1947 el nom de Lucània designà oficialment la regió italiana de Basilicata

Es formà al voltant de l’antic castell de Pelancà o la Roca de Pelancà , del qual resten les ruïnes Vista de la Roca de Pelancà © fb Esmentat ja el 1061, pertangué als comtes de Cerdanya i més tard passà a la família Descatllar segles XII-XVII Tingué un paper destacat en les guerres contra Joan II L’església de Santa Maria de la Pietat és de tradició romànica

Fill natural de Peter Ernst von Mansfeld 1517 — Luxemburg 1604, militar que es distingí a les guerres de Flandes, al servei de Felip II de Castella En ésser-li negat l’heretatge patern, es posà al costat dels prínceps protestants 1610 i obtingué tot un seguit de victòries, però fou derrotat a Dessau 1626 per Wallenstein Fou un dels caps militars més distingits de la guerra dels Trenta Anys

Succeí al seu pare, Kōmei Tennō Ajudat per homes capaços, fou un sobirà previsor i prudent Durant el seu regnat fou promulgada 1889 la constitució i tingueren lloc les guerres contra la Xina 1894-95 i contra Rússia 1904-05, que iniciaren l’expansió del Japó i el seu desenvolupament com a potència mundial Excellí també com a poeta El seu regnat dona nom a l’ època Meiji

Formada principalment per militars descontents, partidaris d’un absolutisme a ultrança, propugnaven la substitució de Ferran VII —massa tolerant, en llur opinió, i culpable de no haver restablert la Inquisició— pel seu germà Carles Maria Isidre Uns grups ultrareialistes intentaren un alçament a Castella, dirigits per Georges Bessières poc després se succeïren les sedicions al Principat, que culminaren en la guerra dels Malcontents i, més tard, en les guerres carlines

Les guerres del segle XIX n’afavoriren la presència a les muntanyes dels Països Catalans molts eren mers bandolers d’altres, guerrillers carlins que, privats de mitjans de subsistència i contraris a integrar-se a l’exèrcit liberal, es dedicaven al bandolerisme Fou especialment intensa llur activitat al Rosselló els anys 1840-45, al Principat després de la primera guerra Carlina i, amb menys intensitat, al País Valencià durant la Restauració