Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
pastós | pastosa
Patologia humana
Dit de la boca amb la llengua coberta de saburra i sense gust.
peixejar
Sentir-se el gust que té el peix quan comença a passar-se.
germanitzar
Conformar al gust, les maneres, els costums, etc, alemanys, donar un caient alemany.
bocassa
Mal gust a la boca, especialment com a conseqüència d’haver paït malament.
aigua de clor
Farmàcia
Química
Solució de clor en aigua.
L’aigua dissol 4,61 volums de clor a 0°C i 2,26 a 20°C la solució té el color, el gust i l’olor del clor Refredada a 0°C diposita un hidrat, Cl 2 8H 2 O, que actualment es considera un clatrat L’aigua de clor es descompon a poc a poc per hidròlisi i a la llum dóna oxigen per descomposició de l’àcid hipoclorós format
Juan de Borgoña
Pintura
Pintor renaixentista castellà.
Visqué i treballà a Toledo La seva primera obra coneguda és l’acabament 1508 del retaule d’Àvila, que havia començat Pedro Berruguete, i la seva màxima creació les pintures murals de la sala capitular de la catedral toledana 1509-11 El seu estil correspon al de la pintura italiana de la fi del quatre-cents, bé que a la seva obra no manquen elements que responen al gust tradicional castellà
Abū-l-Ḥasan ‘Alī ibn Nāfī Ziryāb
Música
Músic àrab.
Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt
Étienne Méhul
Música
Compositor francès.
Estudià orgue a Givet i anà a París, on conegué Gluck i, influït per ell, es dedicà a l’òpera Assolí èxits amb Euphrosine 1790, Stratonice 1792, Timoléon 1794, Adrien 1799, Ariodant 1799, etc, dins el gust neoclàssic, sovint amb text de François Hoffman També escriví himnes revolucionaris uns quants amb text de MJChénier, ballets, com La dansomanie 1800, simfonies i la seva obra mestra, l’òpera Joseph 1807
Teofilacte
Història
Noble romà, que regí el ducat de Roma amb els títols de magister militum, consul, vestararius i senator Romanorum
.
S'imposà a la noblesa romana i, per lligams familiars i amb el suport d’un fort partit, manà durant uns trenta anys a Roma i al seu ducat Derrotà els sarraïns al Garigliano el 916 Es casà amb Teodora Nomenà papes al seu gust i se'n serví des de Sergi III a Joan X 914 La seva filla Maròzia el succeí en la direcció de la política romana
Michel Anguier
Escultura
Escultor francès, treballà durant deu anys a Roma amb Alessandro Algardi.
En 1654-55 decorà les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, i del 1662 al 1667, els interiors de l’església de Val-de-Grâce a París, amb un gust barroc accentuat Entre el 1671 i el 1674 executà la decoració de la porta de Saint-Denis, segons dibuixos de Charles Le Brun L’estàtua d’Amfitrita Musée du Louvre, executada el 1680, és la seva obra mestra