Resultats de la cerca
Es mostren 1767 resultats
Albert Demangeon
Geografia
Geògraf francès, professor a les universitats de Lilla i de París.
És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48
puig de Montagut

Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna
Josep Anton Carrégalo i Sancho
Literatura catalana
Narrador i erudit.
Funcionari judicial a Montblanc, és autor dels reculls de narracions Espurnes 2002 i A soca d’orella 2003 Coordinà l’estudi etnològic Monroyo El hábitat disperso las masías i tingué cura de l’edició del recull de literatura popular Mont-roig El patrimoni immaterial La literatura oral 2007
Poliquets dels canyons submarins
Diverses espècies de poliquets dels canyons submarins, vistos al microscopi electrònic d’escombratge 1 Aricidea Allia longisetosa, 2 Paradoneis hirsuta, 3 Exogone Parexogone canyonincolae, 4 Pelagobia longicirrata, 5 Ophelina margaleffi, 6 Flabelligena gascognensis Es creu que les parts profundes dels canyons submarins de la mar Catalana van estar submergides fins i tot durant la crisi de salinitat del Messinià Això hauria fet que faunes antigues atlantomediterrànies quedessin confinades en aquests ambients Aquest seria el cas de F gascognensis , espècie descrita recentment en el canyó…
KwaNdebele
Geografia històrica
Antic bantustan de la República de Sud-àfrica, situat al Transvaal.
Tenia una superfície de 1 031 km 2 i una població d’uns 230 000 h N'era la capital Siyabushwa Habitat principalment pels ndebeles, obtingué l’estatus de bantustan autònom l’any 1977 El 1994, després de la supressió dels bantustans, el territori fou inclòs a la província de Mpumalanga
Amour
Massís
Massís muntanyós d’Algèria, que forma part de l’Atles Saharià.
En la línia divisòria entre el Magrib i el Sàhara és format per diverses serres separades per depressions sinclinals que prenen la direcció SW i NE, cobertes per boscs d’alzines que culminen al Djebel Ksel 2 008 m Habitat per pastors i agricultors seminòmades, el centre principal és El-Beyyadh
depredador

Ós atrapant un peix
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Animal que captura uns altres animals per nodrir-se.
El depredador sol ésser més gros que no la seva presa Atès que en un hàbitat determinat el depredador acostuma a actuar sovint sobre unes preses d’espècies concretes, hom pot considerar la relació depredador/presa com un sistema de dues poblacions entre les quals s’estableix una dependència recíproca
cultura de Gulmenitsa
Cultura calcolítica dels Balcans orientals que es desenvolupà al llarg del quart mil·lenni aC.
Es caracteritzà per l’hàbitat en poblats sedentaris formats per cases quadrangulars de tovot i tàpia La metallúrgia del coure, obtingut localment en mines com la d’Ai Bunar, apareix ja molt desenvolupada, amb la producció de destrals, hams de pesca i agulles També hi ha estat documentada orfebreria en or
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
l’Alcudieta del Comtat
Municipi
Poble del municipi de Cocentaina (Comtat), situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola.
Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina