Resultats de la cerca

És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana

Ciutat portuària, al cap Boeo, és un centre comercial i té indústries del vi homònim, que l’ha feta cèlebre Té aeroport, i és bisbat, amb una catedral barroca s XVIII Conserva també restes d’unes termes i uns mosaics d’època romana Correspon a l’antiga Lylibaeum cartaginesa s IV aC Convertida en port comercial i estratègic pels romans, fou anomenada Marsa Ali ‘port d’Alí’ pels sarraïns Pel maig del 1860 hi desembarcà Garibaldi amb els seus voluntaris

És conegut per la batalla guanyada pels carlins, manats per l’infant Sebastià, sobre les forces liberals entre elles les de la legió britànica de Lacy Evans, el 16 de març de 1837 Les operacions, inicialment favorables als liberals, s’iniciaren el dia 10 i tenien per objecte rompre la línia carlina que blocava Sant Sebastià Bé que aquest objectiu no fou aconseguit, la victòria carlina no tingué repercussions ulteriors importants La batalla donà el nom a l’himne homònim dels carlins

Actualment és deshabitat Pertangué inicialment al terme del castell de Forès L’any 1385 passà a la senyoria de Santes Creus definitivament el 1411, que a la fi del s XV hagué d’atorgar una carta de poblament per tal com estava pràcticament deshabitat L’església parroquial era dedicada a sant Pere El poble ha estat conegut també amb els noms de Sant Pere de Savella i de Savallà de l’Abadiat per distingir-lo del fals homònim de Savallà del Comtat

Neix a la Selva de Bohèmia, al vessant N del mont Lusen, a la frontera bavaresa, i desguassa a l’Elba a Mělnik En el seu curs hom ha construït diversos pantans i centrals hidroelèctriques, la més important de les quals és la d’Orlik, la més gran de Txèquia Riu que dóna caràcter a la ciutat de Praga, s’ha fet cèlebre, entre d’altres coses, pel poema simfònic homònim de B Smetana, que forma part del cicle Má vlast

El llogaret de Serrat és al peu del massís del Turbó, a la capçalera del barranc homònim i de la vall de Lierp A partir de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització consta en poder del capítol de Roda L’església de Santa Maria era el centre de les possessions canonicals a la vall Al segle XIX, segons el Diccionario de P Madoz, hi havia un capellà i dos beneficiats de patronat particular en depenia l’església de Paderniu

És situada a la riba de l’IJssel, a la confluència amb el Berkel, al NE d’Arnhem Centre comercial i industrial, té indústries químiques fibres artificials, del paper, tèxtils i adoberies Centre del comtat homònim s XII, fou posteriorment un florent centre comercial i membre de la Hansa Fou molt afectada per les guerres dels s XV-XVI Maurici de Nassau en féu una fortalesa important Cal destacar l’església gòtica de Santa Walpurgis s XV de les fortificacions medievals roman la porta Drogenap 1450

No són fidedignes les tradicions que el presenten com a convertit del paganisme, monjo, sacerdot a Portvendres, exiliat a Tavèrnoles Urgell i mort a Ax dels Termas per ordre d’Àtila D’altres el creuen del s VIII, d’origen llombard i víctima dels sarraïns A Ripoll passava com a ciutadà de Tolosa mort pels vàndals Cal identificar-lo amb el sant homònim venerat a Celrà La festa és celebrada l’11 de maig i el trasllat el 14, i antigament, a Ripoll, el 3 d’octubre

Fou la capella contigua a l’hospital homònim, fundat el 1272 per Bernat Llobet Va ser enderrocada al segle XIV per tal de construir les noves muralles de la vila Per aquest motiu, s’aixecà una nova capella al Sant Esperit el 1373 L’any 1382 consta que posseïa els altars de Santa Anna, Santa Maria, Sant Joan Baptista, Sant Cristòfol i Santa Marta L’Hospital del Sant Esperit fou ocupat pels trinitaris el 1557 i hi bastiren l’església de la Santíssima Trinitat, actualment parròquia

Fou un dels fundadors, a València, del Partido Republicano Radical Socialista 1931 El 1936 fou elegit diputat per Izquierda Republicana Ocupà diversos càrrecs polítics, entre els quals el de director general de Camins 1936, sotssecretari del Ministeri de Propaganda 1937 i ambaixador del govern espanyol a l’exili a Iugoslàvia, on es refugià el 1939 Collaborà a La Semana Gráfica i El Mercantil Valenciano Escriví La barca vella 1925, amb Ferran Miranda, poema dramàtic sobre el qual es basà el film homònim de Luis Rodríguez Alonso 1926