Resultats de la cerca
Es mostren 857 resultats
El Día
Periodisme
Diari vespertí publicat a Alacant del març del 1915 al juliol del 1937.
Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies…
Joan Baptista Pastor i Aicart
Literatura catalana
Medicina
Escriptor.
Estudià filosofia i lletres i medicina, i fou metge de la seva vila natal Publicà Ecos del alma 1890, Armonías marianas 1883, La tradición y la vida de los pueblos i El genio de la ciencia 1888, reflex de la seva profunda fe religiosa És autor d’alguns drames La estrella de la Rábida , La Pilarica i de l’assaig La novela moderna , contra la novella naturalista Obtingué la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat 1895, per L’arpa llemosina , i deixà alguns sainets inèdits Bibliografia Ferrer, E 1981 “Contribució a l’estudi de la ideologia de la Renaixença Joan Baptista…
,
Coordinadora Alternativa Solidarista
Partit polític
Col·lectiu ultradretà renovador creat al juliol de 1988 a Barcelona.
Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva…
Juntas de Defensa del Carlismo
Partit polític
Agrupació política carlista sorgida en diversos indrets d’Espanya el 1962, que pretengué d’aplegar al seu voltant els antics militants integristes i “carlooctavistes”.
Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…
Dezső Szabó
Literatura
Escriptor hongarès.
Es formà a les universitats de Budapest i París, i abandonà la docència per dedicar-se plenament a la literatura després del seu primer èxit ressonant, Az elsodort falu ‘El poble a la deriva’, 1919, exaltació romàntica del poble hongarès i de les seves virtuts, reflectides en el camperol Seguiren, entre altres obres, les novelles Csodálatos élet ‘Vida miraculosa’, 1921, Ölj ‘Mateu', 1921, Karácsony Kolozsvár ‘Nadal a Kolozsvárt’, 1932 i les novelles curtes Feltámadás Makucskán ‘Resurrecció a Makucska’, 1932 i A kötél legendája ‘La llegenda de la soga’, 1934, El seu nacionalisme exaltat…
populisme
Nom amb el qual hom designa un tipus d’ideologia i de pràctica de moviments i partits polítics sorgits en diversos països entre el darrer quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
El terme és imprecís, atesa la vaguetat del concepte de “poble”, en el qual es fonamenta i del qual prové el seu acusat nacionalisme, amb el qual ha eludit diferències de classe o de minories etniconacionals Adreçat a grups socials amplis perjudicats per la industrialització i sovint encapçalat per líders carismàtics, la seva retòrica radical no sempre s’ha correspost amb la pràctica política Inicialment tingué, com és el cas del Populist Party nord-americà 1892 i del populisme rus una orientació agrària els anys trenta del segle XX arrelà especialment a l’Amèrica Llatina, en estats on a una…
llibertat religiosa
Dret
Dret de l’individu a professar en el seu fur intern qualsevol creença religiosa (llibertat de consciència) i a manifestar-la exteriorment a través de cerimònies litúrgiques (llibertat de culte).
Després d’un llarg període de total confessionalitat a l’Estat espanyol durant la dictadura franquista, la Constitució espanyola del 1978, en el seu article 16, reconeix el principi de garantir la llibertat religiosa, ideològica i de culte dels individus i les comunitats, manifestant que hom no pot ésser obligat a declarar sobre la seva ideologia o religió Així mateix manifesta que cap confessió no tindrà caràcter estatal, proclamant d’aquesta manera el principi d’aconfessionalitat La Llei Orgànica de 5 de juliol de 1980 ha desenvolupat aquest principi que garanteix el que és…
Achile Bonito Oliva
Art
Crític i historiador d’art italià.
Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat…
Francesc Aragonès
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor, polític i cronista.
Religiós franciscà d’ideologia absolutista, lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles 1811, Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz 1813, i el Diccionario crítico-serio 1813, en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després En aquest període publicà, amb el pseudònim d’ El Filósofo Arrinconado , una collecció de…
,
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina