Resultats de la cerca

Estudià a les universitats d’Erfurt i de Wittenberg 1512-14, on s’impregnà del ferment intellectual que precedí la reforma Els tres anys següents aprengué en aquesta ciutat l’ofici d’impressor amb un oncle seu El 1518 anà a Leipzig, on esdevingué cantor de la Thomaskirche, i hi publicà una Missa de Sancto Spirito , única obra seva coneguda Les simpaties de Rhau per Luter, cada cop més evidents, el situaren en una posició insostenible a Leipzig, i el 1523 tornà a Wittenberg, on romangué la resta de la seva vida dedicat a l’ofici d’impressor La vinculació personal de Rhau amb el luteranisme…

La màquina consta de diversos cilindres El primer d’ells entinta per contacte la forma en relleu que envolta el segon cilindre i en el qual s’ionitza negativament la tinta El cilindre impressor, que duu enrotllat el paper carregat positivament, rep sense contacte la tinta del cilindre amb la forma Fou inventat per WCHuebner el 1923, i hom l’utilitza per a la impressió de paper i altres materials com teixits, plàstics o fulls metallitzats

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme

Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer , ressenyà en diversos articles apareguts a Catllar i a Scriptorium , publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil Recollits i editats en forma de llibre Vida dels pastors , 1935 La vida a pagès , 1966 per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons nouvelles en musique à quatre…

Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…

Dins de la gran varietat d’interessos que l’ocuparen al llarg de la seva vida, la música hi té un lloc secundari i poc conegut Durant els anys que exercí com a impressor fins el 1757, publicà diverses collecions d’himnes per a comunitats protestants Sembla que, a més, era un bon intèrpret de diversos instruments, entre d’altres, de l’arpa, la guitarra i el dulcimer Inventà una forma perfeccionada del copòleg, que anomenà harmònica, i escriví un assaig sobre estètica musical Durant un temps li fou atribuït erròniament un quartet de corda

Relligador especialista en els marroquins a Anvers des del 1550, passà a impressor 1555 i esdevingué l’editor més erudit del seu temps, famós per les seves edicions de ciències i de clàssics grecs, llatins i hebreus Primer editor del Breviari romà 1568, s’encarregà també de l’edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers 1569-73 Amb el seu lema i la seva marca tipogràfica Labore et constantia edità en trenta-quatre anys més de mil cinc-centes obres La seva impremta fou convertida el 1876 en el museu Plantin-Moretus

Estudià a Roma, a Bolonya 1506 i a París, on s’especialitzà en filosofia i literatura encara tornà a Itàlia, el 1516 Fou corrector d’Henri Estienne, membre de la corporació dels llibreters a París 1518 i impressor reial 1530, i es dedicà sobretot a reformar els caràcters tipogràfics, i més endavant al gravat, amb disseny de lletres ornamentades, vinyetes, marques en tingué una de pròpia per a les seves obres, etc Escriví una mena d’art de tipografia i calligrafia, Le Champfleury 1529, a més de traduccions i edicions anotades d’autors clàssics