Resultats de la cerca

No perjudica l’ ozonosfera   perquè no conté clor, motiu pel qual fou introduït pel Protocol de Mont-real  1987 com a substitut del clorofluorocarbur  CFC i l’hidroclorofluorocarbur, però com aquests també és un potent gas d’ efecte hivernacle Per aquest motiu, en una versió revisada, l’any 2016 el Protocol de Mont-real n’impulsà la substitució gradual per altres compostos

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona del 1572 al 1576 Amb els humanistes Pere Sunyer, Joan Dorda i Antoni Pi, impulsà la producció dramàtica llatina per a la formació dels estudiants Escriví la comèdia Claudius Barcelona 1573, segurament un exercici escolar, i uns versos llatins d’elogi publicats a Terra dialogus 1574, diàleg escolar de Pere Sunyer

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després del franquisme 1979-83,…

Fill del diplomàtic Pierre Alduy, es llicencià en lletres i en dret a Montpeller i a París El 1942 fou agregat d’ambaixada a Ankara i el 1943 passà a la França lliure Acabada la Segona Guerra Mundial, fou nomenat prefecte 1946 Posteriorment, adherit al Partit Socialista, inicià una carrera política en ser elegit alcalde dels Banys d’Arles i conseller general del cantó de Prats de Molló 1952, càrrecs en què fou succeït per la seva esposa Jacqueline Alduy el 1959 Guanyà aquest any l’alcaldia de Perpinyà i revalidà successivament el mandat fins el 1993, que una crisi en el govern…

Agrupa collectius i casals de diverses comarques especialment del Barcelonès, el Penedès i Osona Al gener de 1996 celebrà la seva assemblea fundacional El dirigent inicial fou l’exmembre de Terra Lliure Guillem Godó Se li han atribuït relacions amb el moviment basc Jarrai És proper a l’associació d’estudiants Alternativa Estel Impulsa també les Dones Revolucionàries per la Unitat d’Acció Publica la revista Tanyada

Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual formà part de la seva junta directiva 1977-84 i presidí la Comissió de Catalogació de Cartells i Exposició de Material de l’Arxiu Impulsà la conservació del patrimoni del CEC També fou membre de la Comissió de Refugis del CEC, a la dècada de 1980 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Membre del Club Femení i d’Esports, fou campiona de Catalunya en llançament de disc 1931, 1932 i establí el rècord català de javelina 1930-32 També practicà el tennis i l’esquí a la Molina i Núria Fou la primera dona directiva d’un club de futbol a Europa, el FC Barcelona 1934-36 Impulsà l’organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936

Impulsat pel doctor Carles Comamala, agrupà l’activitat dels gimnasos que s’havien anat creant a Barcelona des del 1860 La Guerra Civil n’estroncà les activitats i l’any 1946, en quedar-se la Confederació sense president, la federació espanyola impulsà una delegació a Catalunya, que el 1947 acabà convertint-se en la Federació Catalana de Gimnnàstica, fet que suposà la fi definitiva de la Confederació