Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
ècmea reial
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia, de la família de les bromeliàcies, de fulles amb bandes verdes i blanques.
Fa una inflorescència, ramificada amb bràctees vermelles acabades en groc, que apareix a l’hivern i es manté fins a mitjan primavera És poc atacada pels insectes i es propaga per rebrots arrelats Hom l’anomena també reina de les bromeliàcies
xot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 19 cm, que és de color gris marbrenc amb ratlles i taques més fosques i té petits plomalls com orelles als costats superiors del cap.
S'alimenta d’insectes, i habita en arbredes obertes, prop de cases de pagès i poblacions, des del NW d’Àfrica fins al centre d’Europa, i hiverna a l’Àfrica, al S del Sàhara És comú als Països Catalans
gelada
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats de la família dels cercopitècids, que pot assolir 1,50 m de llargada total, amb el cos i el cap voluminosos i la cua força llarga acabada en un manyoc de pèls, pelatge de color terrós fosc a l’esquena i a les extremitats i gris als costats, abundant per tot el cos, excepte al pit i al coll, on la pell és vermellosa.
Viuen en ramats nombrosos i s’alimenten de vegetals i d’insectes Els mascles són més grossos i tenen manyocs de pèl erèctils sobre l’occípit L’àrea de distribució dels teropitecs es limita a l’Etiòpia central i meridional
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
acròbata
Acròbata
Elias Neideck (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Petit marsupial de la família dels falangèrids que té a cada costat del cos una membrana que uneix els membres anterior i posterior.
Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
cicle reproductor
Biologia
Nom donat a la successió de diferents tipus d’individus amb tipus de reproducció diferents que s’alternen en el cicle vital d’una espècie.
Aquesta alternança d’individus o generacions és molt palesa en alguns animals, com els cnidaris, amb alternança de formes asexuades i sexuades, pòlips i meduses, o amb alternança de formes partenogenètiques amb formes sexuades normals, com molts insectes i tots els organismes diplohaploides
milà
Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
recol·lector | recol·lectora
Ecologia
Dit de l’animal que s’alimenta de material orgànic fi que hi ha acumulat al fons dels rius.
Els animals recollectors són petits invertebrats, especialment ostràcodes i insectes plecòpters, que recullen aquest material orgànic amb els pèls de les potes estructures anatòmiques que recorden un raspall La presència de matèria particulada orgànica fina condiciona l’abundància d’aquests animals recollectors