Resultats de la cerca

Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria Participà en la presa de Gibraltar 1704 i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania , utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena

S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa…

Dominic, residí a Mèxic, a Salamanca, a Sevilla i altre cop a Mèxic La seva obra principal fou Tratos y contratos de mercaderes y tratantes 1569, publicada el 1571 amb el títol de Suma de tratos y contratos , en què estudià des d’un punt de vista de l’ètica escolàstica el sistema mercantil castellà de l’època amb interessants referències als mercats de Sevilla i Medina del Campo i a les relacions econòmiques entre les Índies i Castella Situat dins l’escola mercantil, fou un dels primers autors que assenyalà la dependència entre la importació de metalls preciosos i la inflació

Les seves obres més interessants són la novella Jean Barois 1913, situada en el moment de l’afer Dreyfus i, sobretot, Les Thibault 1920-40, vast conjunt de novelles Le cahier gris, Le penitencier, La belle saison, La consultation, La sorellina, La mort du père, Été 1914, Épilogue que narra la història d’una família al començament del s XX Premi Nobel de literatura 1937, escriví també teatre, i dedicà els darrers anys de vida a l’estudi dels problemes de la creació literària El 1983 es publicà la seva darrera novella, inacabada, Le lieutenant-colonel de Maumort

Titulat el 1872 Autor a Barcelona de la casa Elcano —dita també del Pirata — al passeig de Gràcia 1880-85, de l’edifici del Casino Mercantil o Borsí 1881-83 i del palau Marcet —després teatre cinema Comèdia— 1887 A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d’or per diversos projectes de cases de renda La seva obra, una de les més interessants de l’arquitectura vuitcentista catalana anterior al Modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard Palau Marcet 1887, obra de Tiberi Sabater i Carné © Fototecacat

Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona

Redactat en castellà, però amb nombroses collaboracions en català, i volgudament allunyat de temes polítics i religiosos, incloïa sobretot treballs literaris o sobre literatura El 1877 deixà de publicar-se i donà pas a una Biblioteca Balear posteriorment aparegué de nou, del 1884 al 1888 Hi collaboraren molts dels escriptors mallorquins del moment Taronjí, Mdels SOliver, Costa i Llobera, JRosselló, Joan Alcover i, especialment, Josep MQuadrado Entre els articles importants publicats hom pot destacar les interessants Observaciones generales sobre la lengua materna 1866 i…

Sembla totalment provat el seu origen català i no gascó, com es cregué durant uns quants anys Cavaller, es relacionà amb Artal d’Alagó, conseller del futur Jaume II Es coneixen només quatre composicions seves l' Ensenhamén de la donzèla , de 686 versos, sèrie de consells destinats a una donzella al servei d’una dama de la cort, l' Ensenhamén del scudièr 422 versos, menys interessant, i dues llargues epístoles amoroses 174 i 223 versos Totes aquestes composicions són datables entre el 1278 i el 1295 Són particularment interessants com a documents de la vida quotidiana de l’època

Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de secà, en part abandonades El nom de Son…

Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més interessants…