Resultats de la cerca

Per extensió, fragment de música que s’interpreta en aquest moment o, també, gest que fa un director d’orquestra o de cor per a indicar a un o més intèrprets un d’aquests moments En aquest darrer sentit, s’utilitza molt l’expressió ’donar l’entrada'

Debutà en la Comédie-Française 1787, però més tard obrí pel seu compte el Théâtre-Français 1791, on interpretà els principals personatges shakespearians Novament a la Comédie-Française, representà sobretot els herois de PCorneille Fou afavorit per Napoleó, el qual en alguna ocasió el féu representar privadament

Restà inacabada en morir Borodin i NRimskij-Korsakov i AGlazunov en completaren la composició i l’orquestració Estrenada a Peterburg 1890, forma part del repertori operístic de molts teatres Hom interpreta sovint a part les danses polovetsianes del tercer acte A Barcelona fou estrenada al Liceu l’any 1922

Es presentà 1933 amb la companyia d’Enric Borràs El 1946 reprengué l’actuació en català Interpretà moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve , de Rusiñol el 1966, i La filla del mar , de Guimerà el 1971 Formà part de la Companyia Maragall

Estudià cant amb E Scampini, M Valls i C Bracons de Colomer, abans de seguir cursos de perfeccionament amb G Becchi Debutà el 1966 al Gran Teatre del Liceu amb un paper secundari de l’òpera Carmen , i des d’aleshores intervingué assíduament en les temporades del teatre barceloní El 1969 obtingué el primer premi d’interpretació en un concurs de Radio Nacional de España, i es presentà amb èxit en diversos teatres d’arreu de l’Estat espanyol El 1972 interpretà Caterina Cornaro al Royal Festival Hall de Londres al costat de M Caballé i J Carreras, amb qui poc després actuà en Maria…

Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de  Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’any 1956 hi …

Un dels actors nord-americans més importants dels anys cinquanta, tant en el teatre com en el cinema Hom pot destacar, dels 17 films que interpretà The Heiress 1949 de W Wyler, A Place in the Sun 1951 de G Stevens i The Misfits 1961 i Freud 1962, de J Huston

És coneguda amb el nom de Cora Raga Deixebla de Francesc Andrés a València, amplià els estudis a Milà Debutà a Madrid amb Aïda 1923 Interpretà sarsueles, entre les quals destaquen les d’Amadeu Vives Debutà al Liceu de Barcelona en el paper de la Beltrana de  Doña Francisquita 1933

Debutà en el cinema el 1960 amb The entertainer de T Richardson Interpretà després molts films interessants, com Nothing but the best 1963 de C Donner, Women in love 1969 de K Russell, The go-between 1970 de J Losey, An unmarried woman 1978 de P Mazursky i Quartet 1981 de J Ivory

Collaborador de Saint-Simon 1814-17 i bibliotecari del Palais-Royal 1835, interpretà la història com una lluita entre opressors i oprimits Obres Histoire de la conquête d’Angleterre par les Normands 1825, Récits des temps mérovingiens 1840 i Essai sur l’histoire de la formation et des progrès du Tiers État 1953