Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
imitació

Exemple 1 - J.S. Bach: El clavicèmbal ben temprat, volum II, fuga III, BWV 848
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Represa o reproducció d’un tram melòdic en una o diverses veus diferents a la que inicialment l’ha enunciat o exposat.
La imitació és un dels recursos contrapuntístics més importants i el seu ús dona lloc al contrapunt imitatiu Es tracta d’un recurs compositiu que garanteix una notable coherència perquè, atès l’aprofitament d’un mateix tram melòdic, suposa una notable economia temàtica sense el risc, d’altra banda, d’incórrer en la monotonia, ja que es desplaça entre les diferents veus, que d’aquesta manera es reparteixen l’interès melòdic Exemple 2 - JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum I, fuga XVI, BWV 861 © Fototecacat/ Jesús Alises Pel que sembla, el concepte d’imitació inclou tot i que és difícil…
accentus/concentus
Música
Termes amb què, a partir del segle XVI, hom classifica en dos grans grups el repertori del cant pla.
A l’Edat Mitjana, accentus indicava un interval melòdic accent melòdic i concentus l’uníson No fou fins al segle XVI, sobretot per la influència del tractat Ornithoparchus Musicae activae micrologus 1517, que accentus passà a designar les peces de la litúrgia romana en què el celebrant i els ministres usen fórmules simples -com la recitació de les oracions, epístola, evangeli, etc-, en contraposició a concentus , que passà a indicar les peces més desenvolupades de la litúrgia -com antífones, responsoris, etc- reservades als cantors i al cor
sesqui-
Música
Forma prefixada de l’adverbi llatí sesqui, que significa una vegada i mitja.
En música s’empra en alguns termes que designen certes proporcions, sigui entre longituds de cordes intervals o entre valors ritmicomètrics Així, el terme sesquiàltera s’aplica a la proporció que caracteritza l’interval de quinta justa 32 o 1,51 o a l’hemiòlia En la teoria de l’Edat Mitjana i el Renaixement s’emprà per a designar qualsevol proporció en què una part fos una unitat més gran que l’altra 32, proportio sesquialtera proportio 43, proportio sesquitertia 54, proportio sesquiquarta , etc
efectiu
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, nombre d’individus que presenten un valor concret del caràcter.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,, x n , sobre una mostra de N individus, l’efectiu del valor x i és el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval del conjunt de valors del caràcter C i = a i - 1 ,a i , l’efectiu de la classe és el nombre d’individus que presenten un valor del caràcter que pertany a la classe
Destrosses a Eivissa i Formentera per un temporal
Un gran temporal a Eivissa i Formentera durant el vespre provoca danys i situacions d’alt risc per a la navegació Vents de més de 70 km/h, aiguats de 40 a 70 l/m2 provoquen rierades, inundacions d’establiments, i la paralització de l’aeroport des Codolar Es registren uns 3000 llamps en el mateix interval de temps La zona més afectada és Sant Josep amb 92 l/m2 registrats A la vila d’Eivissa cauen entre 34 i 46 l/m2 de manera torrencial
vermell Congo

fototeca.cat
©
Química
Colorant azoic preparat per Bottiger l’any 1885.
És la sal sòdica de l’àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l’àcid 4-aminonaftalensulfònic Presenta coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó Fou el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament aquesta fibra És soluble en alcohol i poc soluble en aigua Té també aplicació en anàlisi química com a indicador acidobàsic, amb un viratge de blau a vermell en l’interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0
diabolus in musica
Música
Designació llatina dels teòrics dels segles XIV-XVI referida al tríton successiu o simultani, l’ús del qual contravenia les regles.
Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat
,
banda de freqüències
Interval de freqüències comprès entre dues freqüències límits.
Aquestes poden ésser fixades arbitràriament, com en el cas de les radiofreqUències, o bé ésser definides pel comportament d’un dispositiu o element concret
sèptima
Música
Interval de sis graus de l’escala diatònica.
Pot ésser formada per cinc tons i un semitò sèptima major, o bé per quatre tons i dos semitons sèptima menor, o per tres tons i tres semitons sèptima disminuïda En harmonia tradicional és considerada una dissonància
quarta
Música
Interval de quatre graus de l’escala diatònica.
Quan comprèn dos tons i un semitò és anomenada quarta justa alguns autors l’anomenen quarta menor quan comprèn tres tons, quarta augmentada per a alguns, quarta major , i quan comprèn un to i dos semitons, quarta disminuïda Aquests dos darrers són considerats intervals dissonants
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina