Resultats de la cerca
Es mostren 1077 resultats
Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Inicià la formació musical a set anys quan entrà a formar part de l’Escolania de Santa Maria del Mar Deu anys més tard ingressà a l’Orfeó Català, on fou deixeble de Lluís Millet i del qual fou diverses vegades solista El 1921 interpretà la part d’evangelista en les primeres audicions a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, al Palau de la Música Catalana S’especialitzà en la interpretació d’oratori, lied —sempre cantat en català— i repertori simfònic, com la simfonia núm 9, Coral , de L van Beethoven, que interpretà el 1936 al Gran Teatre del Liceu amb l’Orquestra Pau…
,
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…
concepció delirant
Concepció patològica originada per certs trastorns de la personalitat i consistent en una alteració de les relacions del jo amb el seu món.
Sant Pere d’Osseja
Art romànic
Situació Absis de l’església, únic element conservat de l’època romànica ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església de Sant Pere és situada al centre del poble d’Osseja, població a la dreta de la Llavanera, a la zona de contacte entre la muntanya i la plana Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 20” N - Long 2° 2’ 27” E Osseja és 3 km al sud-est de la Guingueta d’Ix, per la carretera D-70 RMAE Història Osseja és una de les parròquies de la Cerdanya esmentades en l’acta de consagració de la Seu de l’any 839 document redactat segurament al final del segle X L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu…
Lhasa

Ciutat vella de Lhasa, Tibet
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital del Tibet, que constitueix actualment un zizhiqu dins la regió del Sud-oest de la Xina.
És situada a 3 650 m d’altitud, a la vall del riu Kichu, afluent del Brahmaputra Centre religiós del lamaisme, hi residí el dalai-lama fins el 1959, que hagué de fugir de resultes de la pressió xinesa Domina la ciutat un turó on hi ha el gran palau Potala del dalai-lama s XVI El temple de Jo-khang veritable catedral de Lhasa és un dels més antics del Tibet s VII-VIII Als voltants de la ciutat hi ha diversos monestirs budistes Se'n destaca el de Sera i el de Desprung el monestir de Galdan, el més important de l’orde dels gelukha , fou destruït, juntament amb molts altres monuments…
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Sant Jaume d’Escardacs o d’Estoll (Urtx)
Art romànic
Antiga església de la parròquia de Santa Eulàlia d’Estoll, avui desapareguda Era situada al veïnat d’Escardacs, a llevant de Can Pep, al costat del camí del Vilar d’Urtx Vers el 1850 l’Ajuntament autoritzà els amos de Can Cornet a utilitzar-ne les pedres per a la construcció d’un porxo Cal cercar l’esment més antic d’aquest temple en la seva acta de consagració del 2 de juny de 913 El bisbe Nantigís consagrà l’església a petició del sacerdot Guadamir i de tots els parroquians que, segons el document, l’havien fundada El prevere Guadamir dotà l’església, ensems amb Igila i Sunifred, amb terres…
Willie Smith
Música
Nom pel qual fou conegut el pianista i compositor nord-americà William Henry Joseph Bonaparte Bertholoff.
Estudià piano des dels sis anys, i d’adolescent debutà professionalment Aviat es convertí en un dels principals referents de l’estil stride , l’evolució del ragtime a Harlem Smith fou gairebé un desconegut per al gran públic fins que el 1935 la casa Decca n’edità alguns enregistraments Les gravacions més representatives de piano sol són, però, les que edità Commodore el 1939, entre les quals destaquen les peces Passionette i Echoes of Spring Els anys quaranta les seves composicions gaudiren de popularitat a través de la interpretació que en feren altres orquestres A la dècada següent actuà…
Unió de Consells Esportius de Catalunya
Esport general
Associació esportiva sense ànim de lucre que representa i coordina tots els consells esportius de Catalunya.
Fundada el 1994 i coneguda per les sigles UCEC, té com a objectiu vetllar pel bon funcionament dels consells esportius, promoure l’esport i les activitats recreatives principalment en edat escolar, collaborar amb organismes públics i privats per a la pràctica esportiva com a mitjà de desenvolupament associatiu, cultural i educatiu, i gestionar equipaments esportius per potenciar la pràctica esportiva S’estructura en quatre agrupacions territorials que engloben els quaranta-cinc consells esportius de Catalunya quinze a Barcelona, dotze a Lleida, deu a Tarragona i vuit a Girona Impulsà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina