Resultats de la cerca

Format al club de la seva vila, l’any 1996 s’incorporà al València, on durant tres temporades alternà actuacions amb l’equip filial i el primer equip, amb el qual debutà a primera divisió al juny del 1997 Posteriorment passà pel Numància 1999-2001 l’Alabès, on jugà sis temporades 2001-07 l’Hèrcules 2007-09 el Nàstic de Tarragona 2009-11 i el Leganés Fou campió de Copa del Rei amb el València 1999 i disputà un partit amb la selecció catalana 2000

Ingressà al Futbol Club Barcelona, al juny del 1960, com a assessor i ajudant de l’entrenador titular L Broc´ic´ En cessar el tècnic, al gener del 1961, es feu càrrec de l’equip fins a l’acabament de la temporada, en què fou finalista de la Copa d’Europa Després d’entrenar el Barça passà per una llarga sèrie d’equips, entre els quals hi ha la selecció estatal juvenil 1962 i el Centre d’Esports Sabadell 1972-73 Tornà a formar part del FC Barcelona per fer tasques de coordinació i d’estudi d’equips rivals 1983-89

Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera…

Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny

Doctor enginyer de camins, canals i ports, fou collaborador dels serveis d’estudis de Banca Catalana , i treballà a la Direcció General d’Urbanisme Exercí la docència com a professor associat a la càtedra d’urbanisme i ordenació del territori 1989-92 i com a professor titular de legislació urbanística 1992-95 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1977, fou escollit alcalde d’ Olot el 1984, càrrec que ocupà fins el 1996 i que compatibilitzà amb els de vicepresident 1987-94 i president de la Diputació de Girona 1994-96, i…

Llicenciat en dret, treballà com a lletrat de les Corts i com a advocat Fou membre fundador de la Federación Popular Democrática 1975-77, juntament amb el seu pare José María Gil-Robles , integrada en la Federació de la Democràcia Cristiana 1977-78 Més tard s’incorporà al Partido Demócrata Popular , i posteriorment passà a militar a  Alianza Popular i al Partido Popular Fou eurodiputat pel Partido Popular 1987-2004 i, entre el gener del 1997 i el juny del 1999, president del Parlament Europeu Presidí la Fundació Jean Monnet per Europa 2009-14

Es graduà en dret per la Universitat de Copenhaguen 1971 Al capdavant del Partit Socialdemòcrata que presidí del 1992 al 2002, guanyà les successives eleccions del 1993 al 2001 Al llarg de la seva gestió, tot i l’ideari socialdemòcrata, impulsà una liberalització de l’economia que aconseguí situar entre les més competitives d’Europa Molt perjudicat pel resultat negatiu del referèndum relatiu a l’euro 2000 i també pel sentiment antiimmigratori, fou derrotat pel Partit Liberal d’Anders Fogh Rasmussen Al juny del 2004 fou elegit diputat al Parlament Europeu

Realitzà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, i probablement els continuà a Itàlia Al juny del 1879 cantà al Liceu l’òpera de Marià Obiols Laura Debelan , amb llibret de F Fors de Casamajor, obra que fou el seu debut en el camp operístic, i l’any 1880 actuà a Venècia amb l’òpera de Verdi Il trovatore Durant la temporada 1887-88, debutà al Teatre Carlo Felice de Gènova amb l’òpera Don Carlo , de Verdi Excellí en Lohengrin , de Wagner, i Mefistofele , d’Arrigo Boito Feu gires per Espanya, Portugal, Itàlia i Amèrica i exercí de professora de cant al Conservatori del Liceu de…

Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit

Juntament amb el seu germà Jacques Étienne Montgolfier Vidalon-lès-Annonay 1745 — Serrières, Llenguadoc 1799, s’interessà pels problemes del vol i orientà les solucions cap a la construcció d’aparells més lleugers que l’aire Jacques Étienne introduí a Franca la fabricació del paper vitella i, després d’alguns assaigs amb petits models, tots dos germans construïren un baló de 20 m 3 que feren pujar mitjançant aire calent a la plaça d’Annonay el 5 de juny de 1783 Perfeccionaren progressivament llur invent, i el 21 de novembre de 1783 efectuaren a París la primera ascensió tripulada…