Resultats de la cerca

Es mostren 333 resultats

Les valerianàcies

Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber detall d’una…
Història natural dels Països Catalans

Les rosàcies

Rosacies, I. 1 Rosa agrestis, una de les gavarreres més freqüents: a brot florit, de fulles estipulades i folíols estrets i glandulosos (x 0,5); b fruit immatur (x 0,5); c fruit madur, o cinoròdon, tallat al llarg, mostrant els aquenis que conté (x 1). 2 Esbarzer (Rubus ulmifolius).’ a flor tallada longitudinalment, amb nombrosos carpels lliures i estams (x 1); b fruit madur, o móra, compost de nombroses drupetes (x 1). 3 Maduixera (Fragaria vesca): a brot en fruit (x 0,5); b secció longitudinal d’una maduixa, en la qual s’aprecia el voluminós receptacle carnós i els diminuts aquenis que el cobreixen (x 1). 4 Aspecte general de Potentilla neumanniana, de fulles palmatisectes i floretes actinomorfes grogues (x 0,5). 5 Alchemilla alpina, que duu nombrosos glomèruls de floretes gens vistents (x 0,5). 6 Pimpinel·la (Sanguisorba minor), de típiques fulles pinnaticompostes i capítols globosos de floretes anemòfiles (x 0,5). 7 Cirerer de santa Llúcia (Prunus mahaleb): a brot fruitat (x 0,5); b raïm de floretes (x 0,5); c fruit en drupa, tallat longitudinalment (x 1).

Eugeni Sierra

Essent una de les famílies més importants per diversos aspectes, les rosàcies presenten més de 3000 espècies, particularment ben representades a les regions temperades boreals, bé que, en conjunt, viuen a tot el món Moltes són herbes, fins i tot molt menudes, com algunes potentilles pirinenques que no solen fer més de 2 o 3 cm sovintegen els arbusts, de vegades més o menys lianoides, com els rosers, i bastants cops punxents alguns altres són arbres, fins i tot de grans dimensions, com el cirerer o la cervera Duen fulles esparses, simples o compostes —a les formes llenyoses, generalment…
Història natural dels Països Catalans

podocarp

Botànica
Arbret de la classe de les coníferes, de fulles estretament lanceolades i de llavors amb coberta carnosa portades per un peduncle també carnós, originari de l’hemisferi sud i conreat en jardineria.
Gran enciclopèdia catalana

prímula

prímula de muntanya

© Fototeca.cat

Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep  Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
Gran enciclopèdia catalana

balsamina africana

Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les balsaminàcies, de fulles lanceolades, fistonades, tiges estriades de vermell i flors una mica irregulars, d’un color vermell de cinabri, amb un llarg esperó.
Originària de l’est de l’Àfrica tropical, és conreada als jardins
Gran enciclopèdia catalana

tradescància

Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les commelinàcies, de fulles simples alternes, ovades o lanceolades, verdes o amb coloracions blanques, groguenques o purpúries, i de flors tripètales, generalment blanques.
Són oriündes de l’Amèrica del Sud, i més d’una dotzena d’espècies són conreades en jardineria
Gran enciclopèdia catalana

farigola de Menorca

Farigola de Menorca

© ANTÒNIA SÀNCHEZ - BLOGENMENORCA

Botànica
Petit arbust, de la família de les labiades, de fins a 50 cm d’alt, tomentós i blanquinós, de fulles linears o lanceolades, petites i grises pel dessota, i de flors purpúries.
Es fa en matolls i brolles, a les Illes Balears
Gran enciclopèdia catalana

estepa blenera

Estepa blenera

Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)

Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
Gran enciclopèdia catalana

mill gruà

Flor del mill gruà

© MC

Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
Gran enciclopèdia catalana

herbafam

Herbafam

Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)

Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les plantaginàcies, sovint cespitosa, de 10 a 40 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, de fulles lanceolades i de flors i fruits en espiga llarga.
Es fa en pedregars, espones, vores de camins, etc
Gran enciclopèdia catalana