Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre temas…

Estudià música amb el seu pare, un director de bandes i professor de ball El 1819 conegué el compositor J Zapiola, que el feu decantar-se professionalment per la música El 1819 compongué el primer himne nacional xilè, amb lletra de Bernardo de Vera, que estrenà el 1820, obra que, si bé fou substituïda el 1828 per l’himne de R Carnicer, continuà tenint popularitat Marxà a l’Argentina el 1824 i un any més tard retornà a Santiago de Xile Juntament amb la compositora I Zegers, el violoncellista C Dretwetcke i altres, fou un gran dinamitzador de la vida musical xilena Tots ells…

Estudià a la seva ciutat natal amb Hans Emge i debutà a Osnabrück el 1923 amb Der Waffenschmied , d’A Lortzing Posteriorment formà part de les companyies d’òpera de Colònia 1927-30 i Berlín 1930-42 El 1930 debutà al Covent Garden de Londres amb Die Fledermaus 'El ratpenat', de J Strauss i hi tornà els anys 1931 i 1938 com a Papageno La flauta màgica El 1930 i el 1931 fou Wolfram Tannhäuser a Bayreuth La seva veu de baríton líric li permeté cantar amb èxit el repertori mozartià Don Giovanni , Les noces de Fígaro , verdià La Traviata i, ocasionalment, el puccinià Madama Butterfly , a…

Estudià cant amb P Althouse a Nova York, on debutà el 1943 amb la Salmaggi Opera El 1947 es presentà a l’Arena de Verona amb La Gioconda , al costat de Maria Callas, i posteriorment actuà a Viena, Milà i Florència Centrà la seva carrera al Metropolitan de Nova York, on fou un dels tenors més aclamats de la seva generació gràcies a les seves interpretacions d’òpera italiana -al llarg de més de 600 funcions i amb més de trenta papers-, sobretot de G Verdi, del qual enregistrà algunes obres La seva veu evolucionà de la tessitura de tenor líric a la de tenor dramàtic Morí sobtadament després d’…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva…

Inicià els estudis de música amb el seu pare i en la banda municipal d’Ontinyent, poble on visqué des de petit També estudià amb Emilio Vega a València i als conservatoris de València i Madrid S’installà en aquesta darrera ciutat i s’hi especialitzà en el gènere líric Treballà habitualment amb el compositor gallec Reveriano Soutullo, i d’aquesta collaboració sorgiren sarsueles com La leyenda del beso 1924, La del soto del Parral 1927 i El último romántico 1928 És autor també de les sarsueles Las vírgenes paganas , El Versalles madrileño , Guitarras y bandurrias , La guillotina , La Venus de…

Començà a estudiar piano a set anys i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de París, on el 1956 obtingué un primer premi en un concurs pianístic, i el 1959, un de direcció orquestral En 1966-70 dirigí la Societat de Concerts Populars d’Angers i del 1970 al 1974 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica dels Països del Loira, de la qual és cofundador Nomenat director del Taller Líric del Rin el 1974, set anys més tard passà a dirigir la Temporada Lírica de Ràdio França El 1995 es posà al capdavant de la Nova Orquestra Filharmònica de Ràdio França Especialitzat en el…

Constituí un intent d’implantació del teatre líric català Malgrat l’excellent presentació de les obres i la gran acollida del públic, després de tres temporades hagué d’abandonar l’activitat, en no poder superar les dificultats econòmiques Els espectacles es presentaren sobretot al Teatre Principal, sota la direcció artística d’Adrià Gual i Modest Urgell i la direcció musical de Joan B Lambert S’estrenaren prop d’una cinquantena de funcions escèniques, entre les quals destaquen La santa espina , d’E Morera i A Guimerà, Picarol , d’E Granados i A Mestres, i La presó de Lleida , de J Pahissa i…

Estudià cant a la Universitat de Stellenbosch i debutà a la seva ciutat natal com a Jaquino Fidelio El 1982 inicià la seva trajectòria europea, que el dugué a teatres com els de Zuric i Stuttgart, el Covent Garden de Londres i l’Òpera de Viena, i també al Festival de Salzburg Especialitzat en el repertori de tenor líric lleuger, destacà en el paper de Tonio La fille du régiment , òpera amb la qual es presentà per primer cop al Gran Teatre del Liceu 1993 També cantà amb èxit títols de WA Mozart i G Rossini Tornà al Liceu la temporada 1999-2000 per cantar-hi La flauta màgica , i el 2001 en…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…