Resultats de la cerca
Es mostren 698 resultats
velació de les mans
Art
Religió
Motiu iconogràfic i ritual consistent a cobrir-se les mans amb un vel o amb la vora del mantell com a senyal de reverència, generalment religiosa.
Apareix originàriament a Pèrsia i és freqüent dins el cerimonial àulic imperial de Roma i, sobretot, en l’art paleocristià, on manifesta l’actitud d’adoració i de respecte envers el sagrat la divinitat, l’emperador, etc o els objectes sagrats El que l’art representava, la litúrgia ho practicava en els seus ritus hom es cobria les mans per a rebre l’eucaristia, per a portar la creu o els evangelis, per a presentar les ofrenes, etc
mot tabú
Lingüística i sociolingüística
Interdicció en una llengua d’uns mots determinats.
Fenomen propi de comunitats primitives, apareix a totes les llengües Moltes religions prohibeixen alguns noms sagrats els hebreus substitueixen el nom de Jahvè pel d’Adonai, ‘Senyor’, costum conservat per la litúrgia cristiana en la lectura de la Bíblia Els lingüistes n'han postulat l’existència per explicar-se la manca de mots indispensables en algunes llengües, com el cas d’una manca de base indoeuropea comuna per a noms de mals físics, com sordesa, ceguesa, etc
Editorial Balmes
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1926 per emparar legalment les activitats del Foment de Pietat Catalana.
Després de la guerra de 1936-39 passà a dependre de la Fundació de Cultura Religiosa, que absorbí les activitats editores del Foment, reduït només a obra pia Les seves publicacions han servit la pietat popular i la litúrgia, i algunes, com la dels Evangelis, han assolit tiratges de centenars de milers d’exemplars Edita també colleccions de la Biblioteca Balmes i, conjuntament amb l’Abadia de Montserrat, és l’editora oficial dels texts litúrgics en català
Sixt II
Cristianisme
Papa (257-258).
Restablí les relacions amb les esglésies d’Àfrica i de l’Àsia Menor, trencades sota Esteve I , arran de la controvèrsia sobre la validesa del baptisme dels heretges i la readmissió dels lapsi Víctima del segon edicte de Valerià 258, sofrí el martiri, juntament amb quatre dels seus diaques, a les catacumbes de Calixt, on fou sorprès celebrant la litúrgia Fou venerat ja a la meitat del segle IV La seva festa se celebra el 5 d’agost
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
Joan Fuxà i Gelabert
Música
Organista i compositor menorquí.
Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques
Església episcopaliana
Organització eclesial dels EUA establerta amb la primera colònia anglesa de Jamestown (1607).
Després de la guerra d’independència s’estengué per tots els estats americans Actualment forma part de la Comunió Anglicana i consta de més de 75 diòcesis Doctrinalment accepta l’Escriptura com a única font de revelació, reconeix el símbol de fe apostòlic i el de Nicea, així com els sagraments del baptisme i de l’eucaristia, i pren per base la forma episcopal de govern En la litúrgia oficial segueix el Common Prayer Book Els anys noranta aprovà el sacerdoci femení
Venceslau

Sant Venceslau, estàtua de P. Parler a Praga
© Fototeca.cat
Història
Duc de Bohèmia (Venceslau I: 921-929), fill del duc Vratislau I.
Convertit al cristianisme, es preocupà pel millorament cultural i religiós del seu poble Cridà missioners alemanys, però sense posar traves a la litúrgia eslava ja existent El 929 reconegué la sobirania d’Enric I de Germània Morí assassinat a mans del seu germà Boleslau per motius encara poc clarificats Considerat màrtir de la fe i heroi nacional dels txecs, molt aviat fou venerat com a sant, i esdevingué patró de Bohèmia La seva festa se celebra el 28 de setembre
Rabula
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor siríac.
Després d’haver ocupat càrrecs civils es convertí al cristianisme i fou bisbe d’Edessa ~412 Participà activament en les lluites cristològiques, primer contra Ciril d’Alexandria i posteriorment al seu favor i contra Teodor de Mopsuèstia Home d’una gran cultura, escriví tant en grec com en siríac Alguns himnes seus passaren a la litúrgia siríaca Traduí del grec sobretot obres de Ciril i intervingué, sembla, en la versió del Nou Testament de la Pešità o Pšiṭtā versió siríaca de la Bíblia
Romà
Literatura
Poeta líric, anomenat, per això ‘ο Μελωδός (‘el Melode’, o ‘el Cantor’).
D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist La seva festa se celebra l'1 d’octubre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina