Resultats de la cerca

La densitat de trama és quasi doble que la d’ordit i el lligat és una tela de dues cares La trama de base teixeix una sarja, mentre que la superior teixeix un setí amb llargues bastes per trama que li donen un tacte llis i suau Pot ésser emprat per a pantalons d’home, o bé hom l’estampa Recobrint-lo de matèries cellulòsiques o sintètiques i aplicant-hi un gravat serveix per a fabricar imitacions de cuirs

Tenien el cap petit, el coll llarg, les potes grosses i llargues, amb tres dits desenvolupats normalment i el polze rudimentari, i les ales eren atrofiades Llur aspecte era semblant al dels estruços, però de dimensions molt més grans, car algunes espècies arribaven a atènyer 3 m d’alçària Malgrat que es considerava que hi havia tres espècies dins aquest grup, les darreres recerques indiquen que els fòssils trobats corresponen a una sola espècie amb una gran variabilitat morfològica

Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna

Possibiliten el vol formant el pla sustentador, que permet la progressió en l’espai aeri Llur nombre és constant per a cada espècie, però pot variar molt d’una espècie a una altra Hom distingeix les rèmiges primàries o principals, fixades a la mà, que són les més llargues, les rèmiges secundàries , implantades a l’avantbraç, i les rèmiges terciàries o escapulars, que neixen a l’húmer i generalment són semblants a les plomes de l’esquena

El dors porta 7 carenes longitudinals, i el ventre 5 El cap i les potes no poden amagar-se dins la cuirassa Les potes anteriors són molt aplatades i llargues És d’un color fosc o negrós Molt bona nedadora, habita a alta mar i es nodreix de peixos i substàncies vegetals Habita a l’oceà Pacífic, a l’Atlàntic i a l’Índic, bé que a vegades es troba a la Mediterrània central i oriental

Els sabaters són insectes petits de cos allargat, potes molt llargues i primes, antenes desenvolupades i hemièlitres sense divisions Les potes presenten els tarsos recoberts d’una pubescència hidròfuga que els permet de caminar sobre l’aigua Hi ha formes de freqüent dimorfisme alar i són depredadors Gerris i Hilobates gèrrids caminen en grups sobre l’aigua dolça i, sobretot, marina, i Hydrometra stagnorum és comú sobre la superfície de fonts i estanys Són considerats organismes del nèuston

Hom l’anomena també cross country , abreviació de l’anglès across the country ‘camps a través’, i constitueix en una cursa d’atletisme, en la qual hom ha de salvar els obstacles naturals Hom estableix una diferenciació entre curses llargues d’uns 12 kms en categoria masculina i uns 8 kms en la fenmenina i curtes , d’uns 4 Km Hi ha també variants de cursa amb bicicletes ciclocròs , amb motos motocròs i amb automòbils autocròs

Propi dels Andes bolivians i peruans, és conreat també per les fulles, que són estimulants i narcòtiques per la cocaïna que contenen Els inques veneraven la coca i la cremaven durant els sacrificis Els indis andins masteguen les fulles arrebossades de cendra o de calç quan han de fer esforços físics extraordinaris, com és ara llargues caminades o treballs ininterromputs a les mines Juntament amb nous de cola és la base d’algunes begudes carbòniques refrescants

De cos globós i de pell gruixuda, recoberta d’espines llargues o curtes, tenen dilatable l’estómac, que es pot omplir d’aire o d’aigua, de tal manera que resten inflats, amb les espines erectes, la qual cosa els serveix de defensa i els dóna l’aspecte d’eriçons Viuen a les mars càlides de l’Atlàntic i l’Índic, i s’alimenten de coralls i molluscs El representant més típic és el peix eriçó

Aquesta fortalesa es trobava en l’actual mas Coll que la substituí, i es documenta el 1306 quan el prior Guillem de Sant Llorenç de Munt comprà al noble Francesc de Sant Vicenç la domus del Coll que la posseïa per cessió que li havia fet Sibilla del Coll, filla de Bernat de Montealegre i Agneta del Coll L’edifici conserva un cos fortificat amb llargues espitlleres i merlets antics, avui tapiats, però no correspon a una edificació romànica