Resultats de la cerca
Es mostren 2314 resultats
Lavínia
Mitologia
Segons l’Eneida, filla del rei Llatí.
Casada amb Enees, aquest donà el seu nom a la ciutat que fundà, prop de la mar, a costa del Laci En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona
Diego José Abad
Literatura
Jesuïta mexicà, humanista i poeta en llatí.
Emigrà a Itàlia el 1767 És autor del poema heroic De Deo Deoque Homine 1769, reeditat i traduït diverses vegades, i d’altres poemes de tema americà
Juvenal
Literatura
Poeta llatí, el darrer satíric romà important.
Amic de Marcial, fou famós sobretot a partir del segle IV, gràcies a les referències de Lactanci i perquè fou publicada la seva obra amb comentaris La virulència de les seves primeres sàtires sembla que li causà dificultats amb l’emperador Domicià després fou més cautelós La seva obra consta de setze Sàtires La forma dels versos és variada, amb hexàmetres d’una gran perfecció Les sàtires personals sempre foren referides a persones ja mortes De to nacionalista i retrospectiu, inspirat en la recuperació dels clàssics llatins, les seves sàtires foren especialment admirades pels escriptors…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí…
recomposició
Lingüística i sociolingüística
Restitució a un element d’un mot compost de la forma que tenia com a simple.
Per exemple, el llatí recludere fou recompost en llatí vulgar en reclaudere , d’acord amb el mot simple claudere retinere en retenere , d’acord amb tenere
Crònica del Racional
Historiografia catalana
Crònica de fets memorables generals i locals esdevinguts a la ciutat de Barcelona, escrita en llatí, i que abraça el període 1334-1417, per diversos autors, més a base de documents que com a cosa viscuda.
El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…
,
Jakob Bidermann
Teatre
Dramaturg alemany.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat teatre dels jesuïtes , és autor de nou drames en llatí Ludi theatrales sacri, 1666 i de Cenodoxus 1602, en alemany Escriví també, en llatí, poesia i narració Utopia , 1644
Dolors Condom i Gratacòs
Literatura catalana
Llatinista.
Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses…
contrafinal
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal pretònica no inicial.
Per exemple, la primera a de botavara o, en llatí, la i de sanctitatem En el pas del llatí a les llengües romàniques aquesta vocal actua com si fos final llei de Darmesteter Rep també el nom de contratònica
romanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup oriental, parlada per més de vint milions de persones, a Romania, a Moldàvia i, en graus diversos, a tots els països de la península Balcànica (on constitueix nombroses illes dialectals, disseminades al territori de Grècia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Macedònia, Albània i Bulgària).
És parlada, a més, a les colònies de romanesos emigrats a l’estranger, sobretot als EUA, a Rússia, Ucraïna i —després de la Segona Guerra Mundial— a França i a Alemanya És llengua oficial de l’estat romanès i a Moldàvia és —sota la denominació oficial de “llengua moldava”, des del període soviètic 1940-90 i fins l’any 2023— la llengua oficial Hi ha quatre dialectes del romanès el dacoromanès , dialecte principal, parlat a Romania és a dir, en un territori que correspon, aproximadament, al de l’antiga província romana de Dàcia i en algunes zones frontereres dels països veïns Ucraïna, Bulgària…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina