Resultats de la cerca
Es mostren 1666 resultats
Víctor Gebhardt i Coll
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Barcelona 1853 D’idees carlines, en la seva Historia general de España y de sus Indias 1864 atacà els liberals El 1868 fou premiat als jocs florals el seu estudi Lo siti de Girona en l’any 1809 1868 Publicà també Los dioses de Grecia y Roma 1880-81 i un gran nombre de traduccions al castellà Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Miquel Galiano i Talens
Història
Polític.
Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València
Lluís Cirera i Salse
Lluís Cirera i Salse
© Fototeca.cat
Medicina
Metge.
Es llicencià a Barcelona 1881 i fou metge de l’armada Establert des del 1892 a Barcelona, es dedicà a l’electroteràpia i a la radiologia, especialment al tractament de les malalties inflamatòries Fou membre de l’Acadèmia de Medicina 1913 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1920 de Barcelona, director d’"El Criterio Católico en las Ciencias Médicas” i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià
Evaristo Crespo y Azorín
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec
Josep Casals i Remisa
Economia
Banquer.
Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera
Joan Mon i Pasqual
Història del dret
Advocat.
Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials
Fidel Enric Raurich i Sas
Física
Físic i químic.
Catedràtic emèrit de la facultat de farmàcia de Barcelona, es llicencià a Barcelona el 1915 i es doctorà a Madrid L’any 1926 féu estudis a Lausana i Ginebra Publicà nombrosos articles d’anàlisi química i de tècnica física Fou membre numerari de les Reials Acadèmies de Ciències, Medicina i Farmàcia de Barcelona, i president d’aquesta darrera, així com director de l’Institut Oficial de Control de Medicaments, més tard, de Farmacologia
Ramon Torres i Casanovas
Cirurgià.
Es llicencià a Barcelona 1900 i es doctorà a Madrid 1901 A la facultat de Barcelona fou professor auxiliar i, a partir del 1912, catedràtic de patologia quirúrgica Fou un mestre clínic extraordinari Realitzà algunes de les primeres toracoplàsties practicades a Espanya Fou vicepresident del Primer Congrés Internacional de la Tuberculosi Barcelona i president de l’Institut Medicofarmacèutic 1910-12 Participà en l’elaboració del projecte d’estatut del Segon Congrés Universitari Català
Jaume Simó i Bofarull
Història
Polític.
Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939
Santa Eulàlia del castell de Pujades (Castellví de la Marca)
Art romànic
El castell de Pujades tenia una capella dedicada a santa Eulàlia i dos altars Al voltant del 1300 estava en estat ruïnós aleshores el bisbe de Barcelona concedí llicència a Guillem de Pujades, canonge de Barcelona, per traslladar els objectes de culte de la dita capella a una de nova construïda a Pujades el 1338 sota l’advocació de santa Cecília El 1776 encara restava en bon estat Avui, però, ha desaparegut del tot
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina