Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
baronia de Montclús
Història
Nom que rebé la baronia de Montseny en ésser abandonats els castells de les Agudes i de Miravalls i en ésser construït el nou castell de Montclús
, al N del poble de Sant Esteve de Palautordera, a l’inici del s XIII, a l’indret dit Montclús, turó que s’aixeca a la riba esquerra de la Tordera.
La seva jurisdicció s’estenia a les parròquies de Montseny, la Costa, Fogars, Mosqueroles, Vilalba Sasserra, Sant Martí de Pertegàs, Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Vallgorguina i Olzinelles, amb les quadres de Campins i de Vilardell La vila de Sant Celoni —pertanyent a una jurisdicció distinta— restava enclavada dins el territori de la baronia de Montclús També hi eren situades les cases aloeres de Palau dita després de Torrelles, i finalment de Fluvià, d’Horta dita des del s XV de Villena i de Vilalba Des de l’origen pertanyia en alou al llinatge dels…
vogtat
Història
Territori sota l’administració d’un vogt
.
El vogtat més característic fou el territori entre Saxònia i Baviera, que precisament s’ha denominat Vogtland, administrat amb caràcter hereditari pel llinatge dels Weida
ékoi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça melanoafricana que viu a Nigèria i al Camerun.
Llur organització social, basada essencialment en el llinatge, és controlada, com en altres pobles de la mateixa regió, per grups secrets Parlen una llengua bantú
Tarascó
Antic poble
Antic poble del municipi de Navès (Solsonès), als contraforts meridionals de la serra de Busa, centrada en l’església parroquial de Sant Martí (actualment arruïnada), la qual tenia el 1044 com a sufragànies Sant Serni de Ginebrós i Sant Miquel de Marçanyac.
Es conserven també les restes de l’antic castell de Tarascó Els Tarascó , llinatge dels senyors d’aquest castell són àmpliament esmentats als s XI-XIII
Philippe de Cabanes
Història
Militar
Militar d’origen francès, senyor de Luttange.
Fou capità general interí 1773-77 de Catalunya La seva debilitat de caràcter causà conflictes amb l’audiència del Principat En descendeix el llinatge dels Cabanes de Solsona
Sant Lleïr
Capella
Capella i masia del municipi de Mura (Bages), a l’E del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura.
La capella existia ja el 1240 L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana El mas, existent des del s XIV, és l’origen del llinatge Santlleïr
Puigbacó
Masia
Molí
Masia i molí del municipi de Torelló (Osona), a l’extrem septentrional del terme, prop del riu Ges.
És esmentada ja al s XII i en procedeix el llinatge Puigbacó, emparentat amb la petita noblesa rural, testimoniat des del 1230 Una branca foren ciutadans de Vic al s XIV
Castell de Brullà
Art romànic
El lloc de Brullà és esmentat en la documentació a partir del segle X Molt probablement a partir del segle XI gaudí d’una senyoria laica, la qual sembla haver estat, al segle a mans d’un llinatge dit de Brullà Pere Bernat de Brullà, 1132 Pere Ramon, 1135 Bernat de Brullà, 1128, 1163 Ramon de Brullà, 1145 Carbó de Brullà, 1169 Bernat de Brullà, 1172 Garsendis de Brullà, 1188 Maria de Brullà Adalbert de Brullà, 1269 Al segle XII, la milícia del Temple adquirí d’aquest llinatge un notable dominí sobre Brullà En el curs del segle XIII, la senyoria eminent de Brullà passà…
Castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer III per…
Erill la Vall
Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…