Tipus de documents. Utilitat historiogràfica
La documentació que caracteritza principalment els fons patrimonials fa referència a la legitimació del patrimoni (compres, establiment, capbreu, documents judicials...), a la seva transmissió (testaments, pactes nupcials, donacions...) i a la seva administració (llevadors de rendes, llibres comptables, rebuts i factures, inventaris...). Poden contenir igualment documentació aliena al patrimoni familiar, recollida per l’ocupació de càrrecs o per les activitats específiques dels membres del grup familiar.
La conservació i descripció d’aquests fons arxivístics és de gran interès per a la investigació històrica, ja que constitueixen en si mateixos una font primària essencial per a estudiar aspectes molt diversos de la societat, des de la història agrària, a les estructures familiars, la cultura popular, el dret, la toponímia, o la història local.
Els arxius patrimonials catalans
Característiques generals
Si bé la major part dels arxius patrimonials catalans pertany a famílies de la noblesa, es conserven també arxius patrimonials sorgits de l’administració de les explotacions agràries d’hisendats i pagesos benestants que necessitaven conservar els seus documents ordenats per a assegurar el domini útil de la terra i el dret a transmetre-la als seus descendents.
La fragmentació dels arxius patrimonials catalans està molt relacionada amb les polítiques matrimonials de les famílies, o amb vendes i donacions de documents, i també amb els saqueigs, que han fet que molts d’aquests fons documentals s’hagin dividit entre les diferents branques familiars o s’hagin dispersat entre diverses institucions, algunes fora del territori català.
Així ha succeït amb els principals llinatges de la noblesa catalana: els arxius del comtat d’Empúries, el dels Montcada, el del vescomtat de Cabrera i vescomtat de Bas i l’importantíssim dels ducs de Cardona, són dins l’arxiu del ducat de Medinaceli, dipositat majoritàriament a l’Hospital Tavera de Toledo, on hi ha des del 1993 la Sección Nobleza de l’Archivo Histórico Nacional. Una part es manté encara al palau familiar anomenat Casa de Pilatos, de Sevilla. La documentació de les baronies d’Erill, Mur, baronia d’Orcau, baronia de Peramola Pedro de Navarrete [baronia de Peramola], Pinós i baronia de Taradell, la dels comtats de comtat de Guimerà i de comtat de Vallfogona, i la dels marquesats de marquesat de Rupit i de marquesat de Vilanant, formen part de l’arxiu del ducat d’Híxar, dipositat a l’Archivo Provincial de Saragossa. Igualment, a Sanlúcar de Barrameda hi ha l’arxiu de la casa de Medina-Sidonia, amb part dels fons catalans dels Requesens i dels Montcada i tot el de la baronia de Martorell.
Els arxius patrimonials a Catalunya actualment
Des de la renovació dels arxius realitzada a Catalunya amb l’adveniment de la democràcia, la xarxa d’arxius comarcals i els arxius municipals han fet i fan encara un esforç notable per recollir i posar a l’abast de la recerca històrica els fons documentals patrimonials. Per aquest motiu, tot i el seu caràcter privat, molts són de titularitat pública pel fet de trobar-se dipositats en centres públics. Tant la legislació estatal com la del Govern català, establerta per la Llei del patrimoni cultural català (1993) i la Llei d’arxius i documents (2001), contemplen que qualsevol arxiu privat amb interès històric forma part del patrimoni documental del país.
Pel que fa a la classificació, descripció i conservació, l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines ha fet una tasca important de cerca dels fons de l’arxiu patrimonial català i ha començat l’elaboració d’un cens que és una eina útil per a identificar-los i localitzar-los.
Els fons d’arxius patrimonials catalans
Tot i la dispersió esmentada en diferents indrets de l’Estat espanyol, a Catalunya hi ha un gruix important de fons d’arxius patrimonials, que bàsicament es troba repartit en les institucions següents:
Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)
L’Arxiu Nacional de Catalunya conté nombrosos fons de l’alta i baixa noblesa catalana, així com llinatges no titulats i documentació de moltes famílies catalanes, rurals i urbanes. Entre els més importants, hi ha el fons del Palau Requesens (segles X-XIX, 690 lligalls, 329 manuscrits, 8 capses de privilegis reials i 3.622 pergamins), amb documentació patrimonial de les branques familiars dels Gralla, dels Hostalric, dels Requesens i dels Zúñiga, entre d’altres.
També es custodien a l’ANC els fons patrimonials del marquesat de Castelldosrius (segles XI-XX, 423 unitats d’instal·lació —capses, carpetes, llibres, lligalls— i 2747 pergamins), dels Mercader, comtes de Bell-lloc (segles XII-XX, 273 unitats i 457 pergamins), dels Blanes-Centelles i Saavedra, que eren comtes del comtat del Castell de Centelles (segles XIII-XX, 94 unitats, 281 pergamins), dels Moixó, marquesos de Sant Mori (segles XII-XX, 139 unitats i 1.874 pergamins), del llinatge Cartellà de Sabastida, baronia de l’Albi (segles XII-XX, 76 unitats i 293 pergamins), i dels Despujol, marquesat de Palmerola (segles XII-XX, 83 unitats i 619 pergamins).
Arxiu de la Corona d’Aragó
L’Arxiu de la Corona d’Aragó guarda diversos fons patrimonials catalans, com el de Can Falguera (segles XI-XX, 637 llibres i lligalls, 2.500 pergamins), el del comte de Centelles (segles XI-XX,400 llibres i lligalls, 656 pergamins), el del marquesat de Monistrol d’Anoia (segles XII-XX, 150 llibres i lligalls, 2.089 pergamins), el del marquesat de Montoliu (segles XIII-XIX, 14 capses i 1.031 pergamins), el del Queralt (fragmentari) (segles XI-XIX, 150 llibres i lligalls, 684 pergamins), el del comtat de Sástago (segles XII - XX, 810 llibres i lligalls, 630 pergamins), el del marquesat de Sentmenat (segles X-XX, 900 llibres i lligalls, 4.000 pergamins) i el de marquesat de Vallgornera (segles XII-XIX, 62 llibres i lligalls i 543 pergamins).
Institut Municipal d’Història de Barcelona
Els principals fons són el Carlet-Castellar (segles XV-XIX, 151 lligalls), el Llansà-Mora-Pons (1663-1802, 25 lligalls), el dels marquesos d’Aguilar-Margarit i de Biure (segles XIV-XIX, 44 lligalls), el dels Ribas-Clascar (segles XVIII-XIX, 30 lligalls) i el Saladrigas (segles XVII-XIX, 7 lligalls).
Biblioteca de Catalunya
Acull un important conjunt d’arxius patrimonials recollits per donació o compra. Destaquen els fons documentals dels llinatges Sans, Barutell, Mont-rodon i Sala, marquesos de Saudín (segles XII-XX, 742 lligalls i volums i 3.300 pergamins), el fons del marquesat de Moja (segles XI-XVIII, 577 lligalls i volums, i 2.500 pergamins), el del baró de Castellet (segles XVI-XIX, 384 capses, llibres i lligalls), el del Queralt (segles X-XX, 104 capses i lligalls i 50 pergamins), el de la família Magarola (segles XIII-XIX, 75 lligalls i capses), el del comtat d’Alcúdia (segles XIX-XX, 48 lligalls i capses), el de la família Sambola (segles XVII-XIX, 36 capses), el del comtat de Solterra (segles XIII-XVIII, 16 capses i 1.643 pergamins), el de la família Milans Salas (segles XVI-XX, 57 lligalls), el dels Torrelles-Clariana-Sentmenat (segles X-XVIII, 270 documents en paper i 240 pergamins), el de la família Armengol-Fuster (segles XIII-XX, 12 capses i 65 pergamins) i el del Mas Carreres, de Pineda de Mar (1296-1645, 195 pergamins).
Els arxius eclesiàstics
En els arxius eclesiàstics també és possible trobar fons de caràcter patrimonial, com el del llinatge Gualbes que es conserva a l’arxiu de la parròquia dels Sants Just i Pastor de Barcelona.