Resultats de la cerca

Pere Bellver i Llop Vila-real 1768-València 1826, deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare 1810, deixà l’art El fundador del llinatge fou, però, el seu germà, l’obscur imaginaire Francesc Bellver i Llop València -, pare de Francesc Bellver València 1812-90, de Marià Bellver Madrid 1817-76 i de Josep Bellver Àvila 1824-69, que treballaren preferentment a Madrid, dedicats al gènere monumental i a la imatgeria religiosa L’artista més notable d’aquesta família fou el fill d’aquest Francesc, Ricard Bellver i Ramon Madrid 1845-1924, de…

La seva parròquia Sant Llop depengué fins el 1956 del bisbe d’Urgell

Sant Esteve de Pelagalls els Plans de Sió Angela Llop CC BY-SA 20

Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars Llurs fills Ramon II, Borrell i Sunyer foren tots comtes de Pallars

En fou el primer vescomte Maurió mort vers el 940, fill del comte Llop I de Bigorra La primitiva capital fou Castèllobon i, als s XVII i XVIII, Lorda

El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i derivats, d’…

Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell

És el primer membre cert de la família vescomtal d’Osona, que prengué després el nom de Cardona Es casà amb Ermetruit fou pare d’Ermemir, de Ramon, d’Arnulf bisbe d’Osona, de Llop i de Miró

Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa,  Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits…

Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda