Resultats de la cerca

Conté 146 estels visibles a ull nu, però tots són poc brillants L’astre principal, α Microscopii , és d’una magnitud aparent 5, pertany al tipus espectral G6 i és situat a una distància de 365 anys llum

És anomenada també l’Au del Paradís L’astre principal, α Api , és un estel de magnitud aparent visual 3,81, que pertany al tipus espectral K5 i que és situat a una distància de 230 anys llum

El seu màxim apropament a la Terra es produí el 5 de gener de 2005 Assolí una lluminositat màxima corresponent a una magnitud de 4, amb la qual cosa arribà a ésser visible sense necessitat de cap instrument òptic

Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3 300 anys llum de la Terra

És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6 Pertany a la seqüència principal i és de color blau Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11000K El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B , la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7500K és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc La massa de…

Els astres més importants de la constellació són els denominats γ 1 i γ 2 Normae El més brillant, γ 2 Normae, és a una distància de 82 anys llum γ 1 Normae és una supergeganta vermella de cinquena magnitud

És constituïda per un grup d’estels dispersos i de poca lluminositat L’astre principal, α Lyncis , és un gegant vermell de magnitud visual 3,3, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 172 anys llum

Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud

Els conceptes bàsics que permeten considerar els fenòmens sísmics són els de sismicitat, intensitat i magnitud S’entén per sismicitat la determinació de les característiques i de l’ocurrència de terratrèmols en una àrea determinada Altrament, la intensitat i la magnitud donen la mida dels terratrèmols Així, la intensitat és la força amb què es nota un terratrèmol en un punt de la superfície terrestre Aquesta força es calibra en funció dels danys causats als terrenys, persones i estructures La intensitat màxima és la força amb què se sentiria un terratrèmol al seu epicentre Existeixen diverses…

Té un diàmetre de 650 km, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,361 UA Quan és en oposició té una magnitud de 6,7 Fou descobert per l'astrònom Heinrich Wilhelm Olbers el 29 de març de 1807