Resultats de la cerca

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…

El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social…

Fundat l’any 1957, jugà els seus primers partits al pati del collegi Montserrat Posteriorment jugà a l’escola Montseny i, des del 1975, al pavelló municipal Durant aquesta època, la millor de l’entitat, tingué equips sènior masculí i femení Participa en competicions d’àmbit català Disposa d’equip sènior i d’uns quants equips en categories inferiors Un dels seus jugadors més destacats fou Joan López

Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou creat el 1928 amb diferents components d’entitats osonenques com el Grup Montagut, el Grup Montseny Cooperatiu i Els 8 Té seccions d’alta muntanya, bicicleta tot terreny i escalada Inicià la publicació d’un butlletí 1933 Després de la Guerra Civil, no es reorganitzà fins el 1947 Hi destacà l’alpinista Joan Colet, que formà part d’expedicions als Andes del Perú, el massís del Pamir Tadjikistan i l’Himàlaia