Resultats de la cerca

Situació Vista de conjunt de les ruïnes encara molt notables d’aquest castell, centre d’una important baronia V Buron Castell situat al cim d’un turó, als contraforts del Montseny, damunt la plana de Palautordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG528196 El castell de Montclús és accessible pel mateix camí que porta a Santa Magdalena de Mosqueroles, d’on cal continuar vers ponent per un camí carreter que porta a les envistes del castell i a una masia propera De la feixa més baixa d’aquest mas surt un corriol que, entre dos aiguavessos, baixa fins al castell També s’hi pot accedir per…

Amb una orientació republicana, esquerranista i federal, el periòdic tingué una regular i intensa collaboració d’anarcosindicalistes i anarquistes catalans, iniciada l’abril del 1931 per Ramon Magre i seguida després per Joan Peiró, Joan Garcia i Oliver, Pere Foix, Eusebi CCardó, Frederica Montseny, DAbad de Santillán, Jaume RMagriñà, Felipe Alaiz, etc De fet, fou utilitzat com a tribuna peninsular de les polèmiques internes de la CNT

És un dels volums que caracteritzen millor la militància poètica noucentista dels primers anys Va encapçalat amb un pròleg d’Eugeni d’Ors que ha estat llegit com un programa canònic de poètica noucentista i un apadrinament de l’adscripció del poeta al moviment No obstant això, les intencions reals de l’autor —no tan radicals com les d’Ors— queden formulades a “Notes preliminars a La muntanya d’ametistes ”, un article coetani aparegut a la revista Empori Hi expressa la visió ciutadana del Montseny la muntanya d’ametistes, amb una natura que és presentada de manera ordenada però…

Ha tingut una actuació destacada especialment en les campanyes de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta de l’Ebre, del massís del Montseny, i en l’estudi de l’avifauna prepirinenca Aplega uns 800 socis, principalment de Catalunya edita trimestralment el butlletí intern “Verd”, i d’ençà del 1986 anima l’Escola de Naturalistes de Camp per tal d’iniciar els joves en les pràctiques naturalistes

Fundat l’any 1957, jugà els seus primers partits al pati del collegi Montserrat Posteriorment jugà a l’escola Montseny i, des del 1975, al pavelló municipal Durant aquesta època, la millor de l’entitat, tingué equips sènior masculí i femení Participa en competicions d’àmbit català Disposa d’equip sènior i d’uns quants equips en categories inferiors Un dels seus jugadors més destacats fou Joan López

Ha guanyat diversos premis literaris, com el de Mont-roig del Camp 1995 per El tren de les 703 , i els Frederica Montseny 1996 i 1997 per, respectivament, Concert per a Rudolf Raiden i El blues de la presonera Ha publicat les novelles Fonoll de mar 1998, Misteri en el Croscat 1999, infantil, Fades de foc 1999, Déus i captaires 2001 i La torre de les hores 2001

Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…

Publicat a Barcelona des del 5 de maig de 1900 al 27 d’abril de 1902, fou fruit de la suspensió voluntària de La Creu del Montseny Per no entrar en conflicte amb l’autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l’esperit de l’antic setmanari La Veu de Catalunya Hi collaboraven Serra i Boldú, Font i Sagué, Abril Virgili, Oliva i Bridgmann i Joan B Codina, entre altres escriptors

Fou creat el 1928 amb diferents components d’entitats osonenques com el Grup Montagut, el Grup Montseny Cooperatiu i Els 8 Té seccions d’alta muntanya, bicicleta tot terreny i escalada Inicià la publicació d’un butlletí 1933 Després de la Guerra Civil, no es reorganitzà fins el 1947 Hi destacà l’alpinista Joan Colet, que formà part d’expedicions als Andes del Perú, el massís del Pamir Tadjikistan i l’Himàlaia

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya