Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
al-Ḥakam I de Còrdova
Història
Tercer emir de Còrdova (796-822).
Sufocà diverses revoltes dels muladites, que reclamaven drets iguals que els musulmans de naixement Toledo, 807, i dels alfaquins, dels quals disminuí el poder assolit en temps del seu pare Hišām I rebellió del raval de Còrdova, 818 Fundà una tropa de mercenaris estrangers, anomenada dels muts perquè no parlaven àrab Derrotà els francs a Tortosa 809, però no aconseguí d’emparar-se de Barcelona 813
Ermengol II d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1010-35).
Fill d’ Ermengol I Succeí el pare, sota la tutela de l’oncle Ramon Borrell de Barcelona, el qual degué adquirir aleshores certs drets sobre els castells d’Alòs de Balaguer, Malagastre, Montmagastre, Rubió i Artesa de Segre, reivindicats més tard pel fill Berenguer Ramon I Combaté els musulmans i aconseguí d’eixamplar notablement les fronteres del comtat Morí durant un pelegrinatge a Terra Santa
Xauen
Ciutat
Capital de la província de Xauen, Marroc.
Situada al SE de Tetuan, a les muntanyes del Rif, és una ciutat santa musulmana, amb dotze mesquites i molts jardins Fundada per Abū Yuma 1471, s’hi refugiaren els moriscs expulsats de la península Ibèrica 1609 Recinte clos als no musulmans, fou ocupada per les tropes de l’Estat espanyol l’any 1920 Centre de l’administració civil de Gomara, l’any 1956 tornà a la dependència del Marroc
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Loja
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la riba esquerra del Genil, on es forma la gorja de Los Infiernos, situada en una vega molt fèrtil.
El 1482 hi tingué lloc la victòria dels musulmans sobre els Reis Catòlics aquests la prengueren el 1486 El 1861 s’hi esdevingué una revolta camperola, coneguda com a insurrecció de Loja , dirigida pel menescal Rafael Pérez del Álamo, en la qual més de 10 000 homes armats i uns altres 10 000 sense armes plantaren cara a l’exèrcit, reclamant la repartició de les terres La repressió no fou sagnant
Quinghai
Divisió administrativa
Sheng de la Xina, a la regió del Nord-oest.
La capital és Xining Confina al NW amb Xinjiang, al N i a l’E amb Gansu, al SW amb el Tibet i al SE amb Sichuan D’ençà del 1944 comprèn també bona part de l’altiplà del Tibet En una de les serralades que travessen la regió, els Kunlun, hi neix el Huang He Els habitants són la majoria musulmans, llevat dels budistes nòmades del Tibet
ibo
Etnologia
Individu d’un poble melànid africà de la subraça guineana i de llengua sudanesa, estès pel SE de Nigèria.
Els ibos són agricultors sedentaris, de religió animista i posteriorment cristianitzats La forta rivalitat amb els hausses, majoritàriament musulmans i, juntament amb els ioruba, l’altra gran ètnia de Nigèria, fou el principal desencadenant de la guerra de Biafra 1967, durant la qual la població ibo fou objecte de matances sistemàtiques pel govern nigerià Cap a la meitat dels anys noranta eren uns vint-i-dos milions d’individus
Ponç de Melguelh
Cristianisme
Eclesiàstic.
Membre d’una noble família llenguadociana, fou elegit abat de Cluny el 1109, en morir l’abat Hug Després d’un govern agitat i dificultós, dimití, el 1122, i anà a Jerusalem Prengué part en les lluites contra els musulmans i finalment tornà a Cluny, el 1125, i se n'apoderà per la força Fou excomunicat i declarat cismàtic pel papa Honori II 1126 i morí a les presons pontifícies
‘Abd al-Raḥmān IV de Còrdova
Història
Califa omeia de Còrdova.
Besnet d’'Abd al-Raḥmān III, fou proclamat califa a Xàtiva amb l’ajut de Hayrān i els musulmans de la Frontera Superior i de la Frontera de l’Est Ramon Borrell de Barcelona hi havia enviat també una expedició 1017 La defecció de Ḫayrān en veure que el califa no s’avenia a obeir-lo, provocà la seva derrota davant Granada Alguns dies després fou fet assassinar per Ḫayrān
Cèntul I de Bigorra
Història
Vescomte de Bearn (1058-90) i comte de Bigorra (1080-90).
Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina