Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important…

S’inicià en la música guiada pel seu pare, que era professor, i posteriorment estudià piano amb José Trago i composició amb Emilio Se rrano Més tard amplià estudis a Munic El 1933 ocupà la càtedra de conjunt vocal i instrumental del Conservatori de Madrid, però el 1939 s’exilià a Puerto Rico, on es dedicà a l’ensenyament i la composició La seva àmplia producció comprèn diverses òperes, entre les quals Becqueriana , Canción de amor o Diana cazadora peces per a orquestra, com Sinfonía una suite per a cors i orquestra, Caprichos de Goya música de cambra, com ara un Quartet i un Quintet per a…

Fundada per Vicente Risco, fou publicada des del 1920 fins a la darreria del 1935 Castelao en fou el director artístic, i hi collaboraren fonamentalment Florentino Cuevillas, Otero Pedrayo, Ramón Cabanillas, Castelao i Risco Fins a tal punt identificà la intellectualitat gallega entre el 1920 i el 1936 que hom els coneix amb la designació collectiva de ‘Generació Nós’, la qual es definí per l’aportació d’una visió universalista, en reacció contra el ruralisme i el localisme vuitcentistes A aquesta generació correspon la definició política del nacionalisme gallec i la recerca de la identitat…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…

Música culta Hi ha poques dades sobre la música interpretada durant els segles de colonització Els primers missioners que arribaren a la zona foren els franciscans, però els autèntics protagonistes de la introducció de la música europea al Brasil foren, com en molts altres països sud-americans, els jesuïtes El pare Manuel de Nóbrega 1517-1570 fou el primer que introduí l’ensenyament de la música a Bahia Els principals centres musicals foren Bahia, Pernambuco, Salvador i la província de Minas Gerais Durant el darrer terç del segle XVIII aquesta província experimentà un espectacular…

La història musical de Mèxic s’inicia amb la música prehispànica, que ha influït en molts sentits en èpoques posteriors Aquesta música tenia gran rellevància en el món indígena, com posen de manifest les troballes arqueològiques d’instruments musicals, que mostren la seva naturalesa acústica i la seva gran varietat i difusió en les cultures centreamericanes Els coneixements que es tenen d’aquesta època provenen també dels testimonis escrits dels colonitzadors espanyols, carregats, però, de prejudicis etnocentristes Són comentaris que es refereixen a la música asteca i a la maia, sense tenir…

Inicià els estudis musicals a Viena 1913-19 i posterioment estudià musicologia a la Universitat de Praga, on es doctorà l’any 1946 Treballà a la Ràdio Txecoslovaca, a Praga, i edità suplements musicals per a alguns diaris del país 1928-50 Fou editor i fundador de diverses publicacions musicals, com "Klic", creada el 1930, i "Miscellanea musicologica", apareguda el 1956 Fou professor a l’Acadèmia de Música de Praga a partir del 1948, impartí classes a la Universitat de Praga en 1952-58 i ocupà el càrrec de director de l’Institut per la Història de la Música Txeca des del 1959 Atret per l’obra…

Estudià dret a la Universitat de Sant Petersburg i, després de la Primera Guerra Mundial, ingressà al Conservatori de Música d’aquesta ciutat, on realitzà estudis de violí i composició El 1920 obtingué la graduació i a partir d’aleshores exercí la docència a l’Escola Superior de Música de Tartu fins el 1940 Aquest darrer any es traslladà a Tallinn i ensenyà al conservatori de la ciutat fins a la seva mort Parallelament a la seva tasca docent es dedicà a la composició i se’l considera un dels pares del nacionalisme musical estonià En moltes de les seves composicions usà elements del folklore…

El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la república Afavorí el…

Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb el nom de…