Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
calamars
Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
morell xocolater
Morell xocolater femella
GrahamC57 (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, amb el cap, coll i pit de color castany intens, i el ventre blanc.
El mascle té els ulls blancs Cria a l’est europeu i és immigrant d’hivern als estanys i rius dels Països Catalans Nia també al sud de la península Ibèrica
oreneta
Orenetes
Javier Pérez Mayo (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 20 cm, que té les parts superiors i el coll de color blau fosc metàl·lic, el front i la gola castanys rogencs i les parts inferiors blanquinoses.
La cua és notablement forcada Habita a tot Europa, al S dels 71°, al NE d’Àfrica i d’Àsia occidental, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional
carn d’olla
Carn d’olla
JaulaDeArdilla (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat que es compon de productes carnis (botifarra, gallina, porc, pilota, cansalada, etc.) i altres ingredients vegetals (patates, porros, pastanagues, api, cigrons, etc.) bullits amb aigua i que solen ésser servits com a segon plat un cop separats del brou, que hom utilitza en l’elaboració de l’escudella.
estepa blenera
Estepa blenera
Alwyn Ladell (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les labiades, de fins a 150 cm d’alçària, de fulles lanceolades, cordades o truncades a la base, coriàcies i crenades, i de flors normalment purpúries.
És endèmica de les Illes Balears
cua
Aleta caudal groga
opacity (CC BY-NC-ND 2.0)
insectívors
Musaranya comuna
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris.
Famílies més importants de l'ordre dels insectívors erinacèids Erinaceus sp eriçó macroscèlids Macroscelides proboscideus rata de trompa solenodòntids Solenodon cubanus almiquí sorícids Sorex sp musaranya , gusarapa tàlpids Desmana sp talp Talpa sp talp tenrècids Tenrec ecaudatus tenrec
Tit Flavi Vespasià
Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…
agitació
Tecnologia
Operació física, que es realitza en un agitador, consistent en la producció de moviments irregulars i turbulents al si d’una massa fluida, per tal d’accelerar un procés de barreja o de transferència.
En tot procés d’agitació intervenen els tres factors següents forma del corrent de fluid originat pel moviment de l’agitador quantitat de flux Gv i grau de turbulència H El tipus de flux depèn principalment de la forma de l’agitador i del recipient Els agitadors de pala plana vertical produeixen un flux essencialment radial, mentre que els helicoidals i de pales inclinades el fan axial D’altra banda, el flux o cabal produït per l’agitador depèn del seu diàmetre D i de la velocitat de gir, és a dir, del nombre de voltes per unitat de temps n, segons la fórmula Gv = K 1 nD 3 ,…