Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
Al’fred Garrievic Šnitke
Música
Compositor rus.
Inicià els seus estudis musicals a Viena amb Ch Ruber el 1946 després, a Moscou, estudià direcció coral a l’Acadèmia Musical i tot seguit al conservatori amb J Golubev i N Rakov 1953-58 Un cop diplomat, s’hi quedà com a ensenyant fins el 1972 Les seves primeres obres, d’influència neoclàssica, mostren un gran interès pel violí, però també contribuí a la música oficial amb oratoris Nagasaki , 1958 i cantates Aconsellat per P Herschkowitz, es qüestionà la trama estructural de la música i les formes tradicionals Passant per les tècniques serials, arribà a la reinterpretació i síntesi de…
Cecil Taylor
Música
Pianista i compositor de jazz nord-americà.
El 1952 entrà al Conservatori de Nova Anglaterra, on estudià piano i teoria El 1953 formà el seu primer quartet i el 1956 feu el primer enregistrament, Jazz Advance , amb un quartet que incloïa el saxofonista Steve Lacy El mateix any inicià una llarga estada al club novaiorquès Five Spot i participà en el Newport Jazz Festival Des dels inicis, consolidà una trajectòria que a partir dels anys setanta el consagrà com una de les primeres figures del free-jazz , sempre en petites formacions o en solo Conjugant una energia i un virtuosisme excepcionals, donava a les seves improvisacions una…
,
Hergé

Hergé el 1949
Disseny i arts gràfiques
Nom amb el qual és conegut el dibuixant i il·lustrador belga Georges Rémi, creador del personatge Tintín.
És considerat un dels pares del còmic europeu i el creador de l’anomenada ‘línia clara’, estil de dibuix caracteritzat per la nitidesa i la precisió, que ha tingut una gran influència posterior en el gènere Començà a publicar historietes vers l’any 1923, en un ambient molt relacionat amb l’escoltisme catòlic El 1929 Hergé creà el personatge de Tintín, protagonista d’una nombrosa sèrie d’aventures a les quals dedicà gairebé la totalitat de la seva vida professional Les primeres historietes, de dibuix espontani i una certa matusseria, són d’estructura narrativa molt simple i…
Carles Arniches
Teatre
Comediògraf.
A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…
Francesco Morlacchi
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…
Chassaigne
Música
Firma comercial de pianos, activa a Barcelona al final del segle XIX i començament del XX.
Joan Chassaigne, empresari francès, s’installà a Barcelona vers el 1864 i hi fundà una fàbrica de pianos amb seu al carrer de les Ramalleres El 1879, s’associà amb els seus fills Camil i Fernando, i construí una fàbrica nova de 8 000 m2 d’extensió al carrer de València, anomenada Chassaigne Frères, que tenia uns 300 treballadors especialitzats El segell original es reimplantà quan un dels nets, Joan, es posà al capdavant del negoci Tot i que la majoria dels processos eren manuals, la producció era nombrosa, fet que permetia competir amb importants marques europees Tots els pianos…
Diego de Siloé
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor castellà.
Format a Burgos amb el seu pare, Gil de Siloé, de molt jove féu un viatge a Itàlia, on entrà en contacte amb el món del Renaixement Retaule de la capella Caraccioli de San Giovanni in Carbonara, a Nàpols, en collaboració amb Bartolomé Ordóñez De retorn a Burgos, féu algunes obres per a la catedral Sepulcre de Luis de Acuña Capilla de Santa Ana, 1519, el de Diego de Santander claustre i l' Escalera Dorada 1519-23 collaborà també amb FBigarny en el Retaule major de la Capilla del Condestable 1523-26 El 1528 anà a Granada, on acabà l’església de San Jerónimo, en la qual tallà el cadirat del cor…
Joan Tomàs i Parés
Folklore
Música
Músic i musicòleg.
Cursà estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Lluis Millet, Antoni Nicolau i Enric Morera El 1908 entrà a la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’ Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’ Obra del Cançoner Popular de Catalunya , al qual contribuí amb una gran quantitat de documents que recollí, i…
Josep Bernat Flaugier

Autoretrat, de Josep Bernat Flaugier
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor provençal.
Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…
Meritxell
El nou temple de Meritxell (1976), obra de Ricard Bofill
© Fototeca.cat
Poble
Poble i santuari marià de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a 1.527 m alt damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada patrona de les Valls d’Andorra el 24 d’octubre de 1873 A petició del bisbe Joan Benlloch, el 1914 el papa Pius X confirmà el patronatge de la Mare de Déu de Meritxell sobre el poble andorrà La imatge, talla romànica del segle XII, considerada una de les més antigues dels Pirineus, desaparegué en l’incendi que, la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, destruí completament el santuari del segle XVI El 1976 fou inaugurat un nou temple, obra de l’arquitecte Ricard Bofill Abans de l’aprovació de la Constitució d’Andorra 1993, la festa del 8 de setembre feia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina