Resultats de la cerca

Strangers on a Train 1950, portada al cinema per AHitchcock, crea un ambient opressiu obtingut amb l’hàbil utilització dels mecanismes psicològics i de tècniques de la novella policíaca, elements presents en gran part de la resta de les seves novelles posteriors This Sweet Sickness 1960, The Cry of the Owl 1962, Edith's Diary 1977, Found in the Street 1986, Carol 1990 Small g a Summer Idyll 1996, pòstuma, etc Creà el personatge de Ripley, protagonista d’algunes de les seves novelles The Talented Mr Ripley , 1955 versió cinematogràfica de RClement, 1960 Ripley's Game , 1974…

Publicà els primers poemes quan era universitària al Vassar College i molt aviat demostrà la seva ambició de conjuminar la poesia amb la ciència, com es palesa en Theory of Flight 1935 i USI 1938 També molt aviat demostrà que la seva obra aniria destinada a lluitar contra la injustícia i a favor dels oprimits Aquesta consciència social la portà a lluitar a la guerra civil de 1936-39 A Waterlily Fire 1962 recollí tota la seva producció poètica del 1935 al 1961 Obres posteriors són Breaking Open 1973 i The Gates 1976

Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme i l’ecologisme…

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona Desenvolupà…

Estudià al Sarah Lawrence College de Nova York, ciutat on viu i treballa Els seus treballs es caracteritzen per una utilització de llenguatges diferents, com l’escultura i la fotografia, en intervencions espacials en les quals posa en evidència els mecanismes de comunicació de la societat i l’ús dels llenguatges publicitaris que oculten missatges amb forts continguts violents La seva obra fa una anàlisi sociològica de l’impacte dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió i la proliferació de programes que vulneren la intimitat del públic

El seu treball es basa en l’apropiacionisme i utilitza la imatge i el llenguatge per a realitzar una crítica dels estereotips de la nostra cultura Amplia, retalla i combina fotografies, que manipula juxtaposant o bé superposant textos que remarquen fórmules típiques del llenguatge, clixés textuals

Inicialment es dedicà a la pintura abstracta, però anà incorporant paraules a les obres fins que al final dels anys setanta abandonà definitivament la pintura per l’escriptura, com una forma més directa de connectar amb el públic Utilitza cartells, samarretes, plaques de bronze o anuncis electrònics com a suports des dels quals emet els seus missatges, referents a la violència, el sexe i la malaltia la sida La seva obra vol ser una forma d’atreure l’atenció sobre problemes del nostre entorn, a través de missatges contradictoris, provocadors i, fins i tot, violents, que mostren la possibilitat…

Especialista en estil lliure, fou plusmarquista mundial dels 400, 800 i 1 500 m lliures Obtingué tres medalles d’or 400 m, 800 m i 400 m estils als Jocs Olímpics de Seül, el 1988, i una 800 m als Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992 Entre altres trofeus, guanyà també tres medalles d’Or 400 m lliures i 800 m lliures als Campionats del món de Perth 1991 i als de Roma del 1994 800m lliures Es retirà després dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, en què no guanyà cap medalla L'any 2011 intentà sense èxit qualificar-se per als Jocs Olímpics de Londres del 2012 

Filla d’una compositora i d’un violinista coreans que emigraren als EUA el 1979, començà a estudiar violí a quatre anys, i als sis ingressà a la cèlebre Juilliard School de Nova York Zubin Mehta, meravellat pel talent de la nena prodigi, la invità a debutar, el 1988, amb la Filharmònica de Nova York Inicià la seva carrera discogràfica als deu anys, enregistrant el Concert per a violí de Čajkovskij A catorze anys ja havia debutat a les principals sales de tot el món, admirant tothom amb la seva tècnica