Resultats de la cerca

Es doctorà el 1973 a la Universitat de Tübingen Del 1978 al 1980 treballà al Laboratori Europeu de Biologia Molecular de Heidelberg, i des del 1981, a l’Institut Max Planck de Biologia i Desenvolupament de Tübingen, del qual fou directora 1985-90 Des del 1990 és directora del departament de genètica d’aquest institut El 1992 rebé el premi General Motors d’investigació pels seus treballs sobre la genètica del càncer, i el 1995 fou guardonada amb el premi Nobel de medicina i fisiologia, que compartí amb els nord-americans Edward Lewis i Eric Wieschaus, pels seus descobriments sobre…

Format a Mallorca 1962 per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i els pintors Martin Bradley anglès, Frank Hodgkinson australià, Elsa Collie canadenca, Richard Kozlow, Theodore Kliros, Georges Sheridan, William Waldren el capdavanter, Thea Winger i Norman Yanikum nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller Es presentà a les Galeries Quint, de Palma agost del 1962 i significà la manifestació més important de l’art no-figuratiu a les Illes Un any més tard, Bradley, Kozlow i Collie foren substituïts pels pintors Michel Albert francès i John Ulbricht nord…

A Egipte, amb catorze anys ja formava part dels Germans Musulmans i, des del 1979, del grup fonamentalista Gihad Islàmic, del qual fou el darrer dirigent i responsable dels atemptats comesos al país els anys noranta La dècada de 1980 participà en atacs terroristes contra el govern afganès i els seus aliats soviètics, i és en aquest context que conegué Ossama bin Laden  Considerat el veritable ideòleg d’ Al-Qā‘ida , fou la mà dreta de Bin Laden fins a la seva mort, moment en què assumí el lideratge de l’organització Fou mort en un atac amb drons nord-americans el 31…

Estudià a la Universitat de Pennsilvània i a la de Harvard, on es doctorà el 1943 Treballà a Copenhaguen com a investigador convidat al laboratori Carlsberg durant el curs 1939-40 i, més tard, l’any 1947 a l’Institut Nobel de Medicina d’Estocolm Fou professor de les universitats de Harvard i de Johns Hopkins i director del laboratori de fisiologia cellular i metabolisme en el National Institutes of Health L’any 1961 demostrà que la ribonucleasa podia mantenir la seva activitat enzimàtica després de desnaturalitzar-se, la qual cosa li valgué, el 1972, el premi Nobel de química que compartí amb…

Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert…

Deixeble de Josep Caminals i Eduard Toldrà a l’Escola de Música de Barcelona, el 1955 obtingué en aquest centre el premi d’honor de piano Feu la seva presentació com a pianista al Palau de la Música Catalana, el 1958 Fou professor a l’Escola de Música de Barcelona i al Conservatori Professional de Música de Terrassa El seu catàleg inclou música de cambra i coral, de la qual destaquen Missa per a cor i cinc instruments de vent 1960,  Tema i variacions per a piano i  Petita suite de sant Jordi Ha harmonitzat cançons populars catalanes i folk-songs i espirituals negres nord-…

Té com a objectius el descobriment dels materials d’aquesta civilització i llur estudi i publicació arqueologia l’anàlisi, edició i traducció dels texts filologia la síntesi històrica dels coneixements així obtinguts història i la conservació dels materials, in situ o en establiments adequats museologia Els precedents de l’egiptologia arrenquen de molt antic, a causa de l’interès que han despertat sempre els monuments i l’escriptura egipcis, un interès que desembocà en el saqueig dels primers Belzoni, Athanasi i en diversos intents de desxifrar la segona, fantasiosos Kircher, etc o ben…

Estudià música i cant a Bucarest, on debutà el 1969 en el paper d’Elisabetta Don Carlo Posteriorment, es presentà en diversos teatres operístics de Suïssa, Alemanya i França Ha interpretat amb gran èxit papers wagnerians com els de Senta L’holandès errant , Elisabeth Tannhäuser o Sieglinda La valquíria , a més dels papers dramàtics de G Verdi -Abigaille Nabucco o Leonora Il trovatore - La riquesa del seu registre mitjà li ha permès abordar igualment papers d’òperes veristes d’autors com P Mascagni, U Giordano o G Puccini, especialment el paper titular de Tosca Ha cantat amb èxit en…

Pertanyent a una família d’editors d’origen alemany actius des de mitjan segle XIX, treballà a l’empresa familiar, primer com a aprenent i finalment com a soci 1902 El 1917 fundà el seu propi negoci, l’EC Schirmer, i es dedicà especialment a la publicació d’obres musicològiques i de colleccions musicals universitàries, com ara "Choral Repertory of the Harvard University Glee Club" Més tard, començà a publicar composicions de músics nord-americans del segle XX, entre els quals destaquen Howard Boatwright, Randall Thompson, Douglas Moore i Aaron Copland Quan morí, el…

Vida Traslladat a Mèxic el 1902 com a representant comercial, acabà installant-se als EUA, on treballà a la Paramount Pictures Co de traductor al castellà de films nord-americans al costat de Joan Montllor i Pujals D’altra banda, creà el Comitè Cultural Català, fundà l’antic Centre Nacionalista Català i el Centre Català de Nova York Fou representant del Consell Nacional de Catalunya creat a Londres i corresponsal de la premsa de Catalunya i dels catalans d’Amèrica El 14 d’abril de 1945 redactà i presentà a Nova York, amb Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Fontanals…