Resultats de la cerca

Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi

Segon marquès de Castellnou i de Ponts Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades Lo mejos es lo mejor, Más es servir que reinar o El más heroico silencio

Estudià al seminari de Vic el 1865 i, posteriorment 1872, s’allistà a l’exèrcit carlista, en què assolí el grau de comandant El 1876 s’exilià a Cuba i retornà a Vic el 1879 el 1881 fou ordenat de sacerdot Intervingué en la fundació del Museu Episcopal de Vic i publicà diversos treballs El rector de Vallfogona i els seus escrits 1889, Història de Vallfogona 1898 i L’aljama dels jueus de Vic 1909, entre d’altres

Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats d’estudi, d’apostolat o de beneficiència

La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set vegades al dia"…

Estudià solfeig, piano i orgue amb B Andreu Després de ser ordenat de sacerdot, guanyà la plaça d’organista de l’església de Santa Maria de Maó, el 1832 Aconseguí una certa fama com a improvisador Es dedicà a l’ensenyament de la música i a la composició L’any 1876 una paràlisi l’obligà a deixar la seva activitat d’organista Escriví unes Lamentacions per a la litúrgia de la Setmana Santa, diversos himnes i motets i algunes obres simfòniques

Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974