Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
mielograma
Biologia
Fórmula citològica que expressa la proporció percentual de les cèl·lules que integren la medul·la òssia
.
A grans trets, la sèrie vermella abasta un 20%, la sèrie blanca un 70% i la sèrie reticuloendotelial i d’altres el 10% restant És interessant també l’estudi proporcional de cadascuna de les cèllules Pel que fa a la sèrie vermella, hi ha proeritroblasts 1% i normoblasts 19% La sèrie blanca és constituïda per mieloblasts 1%, mielòcits 10%, metamielòcits 15%, presegmentats 20%, segmentats 15% i limfòcits 9% Finalment, dins la sèrie reticuloendotelial i d’altres hi ha monòcits 1%, cèllules plasmàtiques 0,5%, cèllules reticulars 0,5%, megacariòcits 0,5% i restes cellulars 7,5%
panmielosi
Patologia humana
Proliferació de tots els elements embrionaris de la medul·la òssia que passen a la sang.
exostosi
Patologia humana
Hipertròfia òssia circumscrita, d’origen divers, que fa prominència en la superfície de l’os.
Francesco Feo
Música
Compositor i pedagog italià.
Vida Des del 1704 fins al 1712 estudià al Conservatorio della Pietà dei Turchini a Nàpols, on fou alumne d’Andrea Basso i Nicola Fago El 1723 succeí Niccolò Grillo com a mestre del conservatori i, durant setze anys de servei, aconseguí una excellent reputació com a pedagog fins a esdevenir un dels professors napolitans més distingits de la seva generació Entre els compositors que formà destaquen Nicola Sabatino, Niccolò Jommelli i Gaetano Latilla El 1713 estrenà la seva primera obra escènica, Amor tirannico ossia Zenobia , al Teatro di San Bartolomeo de Nàpols En aquesta obra…
plutoni
Química
Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.
Fou el segon dels elements transurànids coneguts, descobert per G Seaborg i el seu equip, els quals obtingueren a Berkeley l’any 1940 l’isòtop 2 3 8 Pu per bombardeig de l’urani natural amb deuterons en un ciclotró En són coneguts nombrosos isòtops, el més important dels quals és el 2 3 9 Pu, amb una vida mitjana de 24360 anys, que es forma en els reactors nuclears per bombardeig de l’urani natural amb neutrons lents, d’acord amb l’esquema El plutoni 239 gaudeix en l’actualitat de gran importància, puix que és fissible per bombardeig amb neutrons i ha trobat aplicació com a explosiu per a…
megacariòcit
Biologia
Cèl·lula gegant de la medul·la òssia, amb un nucli voluminós i lobulat, que origina les plaquetes.
osteonecrosi
Patologia humana
Mort de les cèl·lules d’una part o de tot un os, anomenada també necrosi òssia
.
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
Proves diagnòstiques de les malalties infeccioses
Patologia humana
La diagnosi de les malalties infeccioses s’efectua bàsicament esbrinant els antecedents personals de la persona que n’és afectada —que poden posar de manifest el contacte previ del pacient amb la font d’infecció—, valorant les característiques dels símptomes i els signes clínics, com ara l’estat general, la temperatura corporal, la localització de la inflamació, i comprovant si hi ha erupcions cutànies Això no obstant, quan aquests procediments senzills no són prou clars, com sol passar quan els processos infecciosos no són gaire característics, hom sollicita diverses proves diagnòstiques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina