Resultats de la cerca
Es mostren 3106 resultats
aparell
1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
polipodi
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les polipodiàcies, rizomatosa, de fulles de 10 a 40 cm de llarg, pinnatipartides, amb sorus orbiculars, arrenglerats a cada banda del nervi medial de les pinnes.
Creix en roques, en parets i en troncs d’arbre, a quasi tot Europa El rizoma té virtuts laxants i colagogues
xantotricals
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus filamentós i de cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.
Les parets cellulars són constituïdes per dues peces encaixades i compartides amb les cèllules contigües El gènere més comú és Tribonema
corall bord
Corall bord
Rino (CC BY-NC)
Zoologia
Briozou gimnolemat, colonial i arborescent, que recorda el corall vermell pel color i la forma.
Hom el troba en coves i parets rocalloses, amb poca claror i prop de la superfície És propi de la Mediterrània
baronia de Vilademuls
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que pertangué —ja al sXII— als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d’una curta possessió —sembla— dels comtes d’Empúries.
Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia d’Esterri i Orfes
taperera
Botànica
Mata de la família de les caparàcies, de tiges fins d’1 m de llarg, sovint penjants, de fulles alternes, ovades, glabres, de color verd cendrós, generalment amb espines estipulars a la base dels pecíols; de flors blanques o d’un lila pàl·lid, zigomorfes, tetràmeres i d’ovari súper, situat al capdamunt d’un ginòfor, i de fruits en baia.
Les gemmes florals són les tàperes i els fruits són els taperots Es fa en parets i roques, a la regió mediterrània
ascidi roig
Zoologia
Ascidi de color vermell, de la subclasse dels estolidobranquiats, força vistós, en forma d’odre, que té el mantell consistent i aspre.
Es troba a partir de 15 m de profunditat, entre roques o fanerògames marines, i a les parets ombrívoles de les coves
bioflavonoide
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies flavòniques del complex vitamínic P, constituïdes per una mescla de distintes flavones que tenen acció vitamínica.
Llur deficiència produeix un augment de la permeabilitat i la fragilitat de les parets capillars Es troben àmpliament repartides en diversos cítrics
falzilla
Falzilla
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Falguera, de la família de les polipodiàcies, de rizoma serpentejant i frondes de 10 a 40 cm, de bipinnatisectes, amb els segments flabel·liformes o cuneïformes i amb els pecíols negres i lluents.
Es fa en fontanelles, degotalls, parets humides i brocals de pou, especialment sobre calcària Ha estat emprada com a pectoral i emmenagog
nau
Les naus de Santa Maria del Mar de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
En una església, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes.
Les esglésies poden tenir una sola nau cas freqüent en el gòtic català per exemple, la catedral de Girona, tres naus, que és el cas més corrent, i cinc naus, com la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma Si hi ha més d’una nau, aquestes reben diferents noms la nau principal, és la nau central, que sol ésser la major d’una església i a la qual dóna el portal principal les naus laterals o menors són a cadascun dels costats de la nau principal i solen ésser més baixes que aquella la nau transversal és perpendicular a la principal, en la intersecció de la qual es forma el creuer no sempre hi és…