Resultats de la cerca
Es mostren 2400 resultats
producció integrada

Producció integrada
© iStockphoto.com / Imagine Golf
Agronomia
Pas endavant de la lluita integrada que té per objectiu l’obtenció de la millor producció al cost més raonable.
Es basa en l’estudi en conjunt de totes les fases d’un cultiu i de tots els factors de producció Es va començar a parlar de producció integrada en intentar reduir les aplicacions de productes químics, adobs i pesticides, estudiant millor els calendaris d’aplicació, els fraccionaments, la interrelació amb les feines del sòl i el reg
Telefónica posa en marxa un sistema d’Internet d’alta velocitat
Telefónica posa en marxa un servei de connexió a Internet pel sistema ADSL Asymetric Digital Subscriber Line, cent vegades més ràpid que el sistema habitual El sistema permet parlar per telèfon alhora que s’està connectat a Internet, tot utilitzant la línia convencional de la xarxa telefònica, però de moment només cobreix àrees de Madrid i de Barcelona
124 hores en català
Conclou amb èxit el repte de parlar català ininterrompudament durant 124 hores a Perpinyà És una iniciativa del perpinyanès Lluís Colet que ha llegit un discurs que incloia textos i poesia sobre la història universal, la cultura catalana i diversos temes sobre els Països Catalans Tot això, amb l'objectiu de promocionar al món la llengua catalana
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al País Valencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va precedida per un moviment melòdic disjunt És el cas unànimement admès com a…
bé
Dret
Tot allò de què hom pot disposar jurídicament per a treure’n un profit o una utilitat.
Correntment hom empra bé i cosa com a sinònims, però aquesta sinonímia resulta incorrecta si hom inclou dins els béns tant les coses com els drets, els crèdits, etc És més acceptable l’equiparació entre béns i patrimoni, que hom fa en parlar de separació de béns per a designar el règim econòmic matrimonial de patrimonis separats entre marit i muller, bàsic en el dret català
període
Música
Temps, habitualment expressat en segons, que triga a repetir-se una vibració.
Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts
catena
Geobotànica
Conjunt de tipus de vegetació ordenats en l’espai a conseqüència de la variació, més o menys regular, en un sentit determinat, d’un factor ecològic important.
És la realització concreta del concepte general de zonació Hom pot parlar, per exemple, de la catena latitudinal que s’estén de l’equador al pol, de la catena altitudinal en una muntanya, d’una catena de comunitats epifítiques damunt el tronc d’un arbre, etc Sovint els elements successius d’una catena, ordenats en el pla espacial, corresponen també a elements successius d’una sèrie temporal
fets de la Fatarella
Història
Esdeveniments violents sobrevinguts els darrers dies del gener del 1937 per la resistència dels camperols de la Fatarella als intents de col·lectivització.
Menats per grups de la CNT-FAI procedents d’unes altres localitats Reus, etc, que dugueren a terme una dura repressió arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna L’arribada de forces de la Generalitat guàrdies d’assalt, entre altres aclarí la situació El resultat fou d’una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina