Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
Grífols
Farmàcia
Hòlding farmacèutic creat el 1987 a partir de l’empresa Laboratoris Grífols.
Actualment la seu de l’empresa és a Sant Cugat del Vallès Grífols i consta de quatre branques principals biomèdica, hospitalària, diagnòstica i productes biomèdics Història Té com a precedent l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig i pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang L’any 1940, amb els seus dos fills, Josep Antoni Grífols i Lucas Barcelona 1916 – 1958 i Víctor Grífols i Lucas , i amb Domingo Brasó, fundà Laboratoris Grífols,…
AB0

Compatibilitat i incompatibilitat dels grups sanguinis
Biologia
Sistema de classificació dels grups sanguinis creat per Landsteiner el 1901, i després recomanat d’ús internacional per la secció d’Higiene de la Societat de Nacions.
És basat en la presència o l’absència dels anomenats aglutinògens A i B en els eritròcits, i de les anomenades aglutinines α, o anti-A, i β, o anti-B, al plasma sanguini Per tal com un individu no pot tenir aglutinògens i aglutinines homòlegs Aα o Bβ, les quatre combinacions possibles són Aβ, Bα, AB 0 i 0αβ, més senzillament expressades pels símbols A, B, AB i 0 D’acord amb això, el sistema AB0 destria els individus en quatre grups A , B , AB i zero , bé que descobertes ulteriors permeten de distingir-ne, si més no, sis A 1 , A 2 , B, A 1 B, A 2 B, i zero Landsteiner, a més de…
AZT
Farmàcia
Fàrmac antiretroviral (3’-azido-3’desoxitimidina), nucleòtid anàleg a la timidina, emprat en el tractament de la sida des del 1987.
Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals…
deshidratació

Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…
plasmafèresi
Medicina
Extracció d’una quantitat de sang i reinjecció dels corpuscles cel·lulars separats del plasma per centrifugació.
centrolecit
Biologia
Tipus d’ou en què el plasma germinatiu forma el nucli central envoltat de protoplasma nutritiu.
És típic dels artròpodes
Alexandre Martí i Gelabert
Cinematografia
Director i productor.
Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…
globulina
Bioquímica
Medicina
Cadascuna de les esferoproteïnes, o proteïnes globulars, que formen un grup molt divers, algunes de les quals tenen àtoms metàl·lics (Fe, Cu, Zn), o són lipoproteïnes o glicoproteïnes.
Entre les més importants hi ha les del plasma sanguini Les proteïnes sanguínies són separables per mètodes diversos precipitació per solucions salines, solubilitat a l’aigua, precipitació per alcohol, per electroforesi, etc A part les fraccions separables que no són globulines l’albúmina i el fibrinogen, hi ha tres fraccions globulíniques separables l’α -globulina, la β -globulina i la γ -globulina gammaglobulina La immunoelectroforesi ha permès l’estudi de les immunoglobulines i d’altres pròtids lipoproteïnes, haptoglobines, ceruloplasmina, tiroxina, etc L’α- globulina és la…
Edwin Ernest Salpeter
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen austríac.
De pare i mare físics, emigrà els anys trenta a Austràlia amb la seva família per a fugir de la persecució als jueus Graduat 1946 en física per la Universitat de Sydney, amplià estudis a Birmingham Gran Bretanya amb Rudolf Peierls i Martin Schwarzschild , i obtingué el doctorat el 1948 Posteriorment anà a la Universitat de Cornell EUA, on el 1957 fou nomenat professor i on exercí la recerca i la docència fins a la jubilació 1997 Desenvolupà les principals aportacions conjuntament amb Hans Albrecht Bethe en els anomenat ‘procés de Salpeter’, i ''equació de Bethe-Salpeter’, amb els quals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina